15.10.05

Coses bones

Doncs mira, aquesta fotografia té coses bones. Mira que em costa (o ho sembla), però quan una cosa és, és (apa aquí!). No anem encara per l'escala i mirem altres detalls, potser més petits, però realment importants. N'hi ha dos que a mí i als demés músics ens agrada però ens costa trobar: són aquests dos petits "llistons" que hi ha al derrer tauló que serveixen "senzillament" perquè les cadires no caiguin enrere(amb el músic a dalt). Petits però molt útils. Un altre també difícil de trobar és la barana a dalt. Sembla mentida? Doncs no, realment també és difícil de trobar. L'estructura també està bé i tampoc és tant complicada, al contrari, els típics cavallets de ferro. Anem ara a l'escala. No és massa ampla ni té barana però és bastant adequada. Vaja, que avui tenim un empostissat força complet. Per a mi dels que ténen la nota més alta. Potser és que el lloc em porta bon"feeling".

3 comentaris:

C. ha dit...

Curiós, això de les escales que t'has empescat ;) I els llistons petits, un bon invent. No vull imaginar-me el del flabiol caient d'esquenes en ple solo. Per no parlar del contrabaix o la tenora...

Anònim ha dit...

A mí tampoc m'agradaria veure el del flabiol caient daltabaix... a part d'aixo, tot i que reconec que l'enfustissat està bastant bé, em sembla que la teva opinió no és del tot objectiva... hehe

vilapou ha dit...

Comprenc que no t'agradés veure el flabiol caient com a mi tampoc el contrabaix (ni cap altre). Sobre l'enfustissat ja he dit que hi ha un cert "feeling" que no puc amagar.
Ei! Litus, és que no sé si saps que la vida del músic és força dura. Llegeix, llegeix.