Estiu llarg

Aquest estiu es presenta llarg, llarg i ample, que diuen. Si més no, a la carretera.
Ja sé que és un tema poc original, però aquest any es veuen a venir unes "caravanes" de cap de setmana impressionants.
Un (hom) no és pas tan bajanet com per no entendre que les obres monumentals, les carreteres, no són unes construccions fàcils. Però un (hom), quan passa moltes vegades a l'any pel davant d'una obra i veu que no avança d'una manera constant, rítmica, apreciable, vaja, treu les seves pròpies conclusions. (Fa pocs dies en parlava l'Àirum).
Si féssim un mapa del país on estessin marcades les audicions i aplecs de sardanes, veuríem que la província de Girona estaria plena de marques. Per tant, el desplaçament de músics per aquelles carreteres és constant. La cobla on estic té força requesta per aquella zona i, sobretot, per la part de la costa de l'Empordà (quina manera més complicada i poc original d'explicar-me per no donar noms). Resumint, que per desplaçar-me del Maresme a Palamós, Calonge, Palafrugell, Calella (de P.) o Begur per exemple, m'he de menjar les obres dels desdoblaments d'aquelles carreteres, tant sí com no.
I aquest estiu, encara que aquesta setmana hagin obert parcialment el trocet de Mont-ras, ja em veig passant llargues estones mirant el paisatge.
Sort que de tant en tant quedo parat al davant mateix d'una escala, com va ser el cas d'aquesta que us deixo avui. Va ser qüestió de baixar el vidre i clic!