Aquest post d'avui l'havia d'haver escrit a primera hora, a hora zero, vaja, ja que es tractava (es tractava i es tracta) de parlar del sant del dia, segons el meu calendari de referència que, com ja sabeu alguns, és el de la cuina de casa.
(Voldria obrir un parèntesi abans de tot per dir que "post" no m'acaba d'agradar però és el nom al que ja m'he acostumat, així, en anglès, com "blog", que sí que m'agrada, encara que la versió en català, sí, en català, de Blogger utilitza "escrit" o "missatge", que tampoc m'acaben de convèncer. Bé, tanco el parèntesi, perquè em sembla que això no interessa a ningú.)
Avui, 12 de juliol, celebren la seva onomàstica les Marcianes.
Amb aquesta frase tan contundent quasi podria donar per acabat el post, però encara em queden un parell de coses més per dir.
Santa Marciana va ser verge i màrtir, dos estats de la persona que no he sabut mai si són origen o conseqüència del fet de ser santa, i va néixer al Marroc, segons les fonts més fidedignes (?), lloc on també va ser martiritzada, encara que això potser va passar a Toledo (??). És ben bé que la vida dels sants és complicada i misteriosa i potser per això els fan sants. La seva mort va ser a mans, o millor dit, a banyes, d'un toro, una mort poc agradable, encara que estem als voltants de San Fermín (Gora!).
Per si a algú no li acaba d'agradar que avui sigui Santa Marciana, li faig saber que també celebrem San Juan Gualberto, que era una persona més com de classe alta, en principi, i que sona més a protagonista de culebrot veneçolà.
------
I amb tot això m'he descuidat de dir per què al dia d'avui ja li estava bé ser Santa Marciana. Ho deixaré per demà per no allargar-me.
3 comentaris:
A mi com que això dels sants... com que no... em quedo amb que avui 12 de juliol la meva neboda Mariona fa 8 anys. Per molts anys Mariona!!!
És un bolet!
És un bolet!
l'escala barrufa d'un bolet!
Maria, moltes felicitats a la Mariona. I família, és clar.
Gran Barrufet, teniu raó, és un ovni-bolet-barrufet.
Publica un comentari a l'entrada