29.7.07

Benvolgut Sr. Capraf:

Benvolgut Sr. Capraf:
Un servidor, junt amb la meva esposa, som uns humils clients seus i usuaris de la seva magna xarxa de supermercats. D'entre ells tenim el costum ocasional de sovintejar el que està situat a Blanes (futura capital de la Selva!). Amb això, que sembla una contradicció, vull dir que cada mes acostumem a fer una compra important i que és aquest supermercat on solem anar.
Després d'aquesta breu introducció, passaré a exposar-li una queixa d'un fet que em passa cada vegada que vinc a fer-li la compra mensual.
Si vostè recorda bé, tindrà present que a la sortida (o entrada,segons es miri, però jo em situo ara al moment de marxar) del seu establiment hi ha dues màquines expenedores de productes de la marca Coca Cola. Una ofereix ampolles de plàstic de 50 cl. i l'altra llaunes de 33 cl.
Suposo que vostè sabrà que no tots els productes ténen exactament el mateix gust i, per tant, no és el mateix la llauna, el vidre o el plàstic. Personalment considero que si està ben freda, l'ampolla de plàstic és la millor quan es té molta sed, cosa que em passa sempre que surto de fer una compra de les característiques que aquí ens referim.
Haurà deduit doncs que cada vegada, al sortir, em dirigeixo a aquesta màquina en qüestió i segueixo el mateix procediment. Introdueixo primer una moneda de 1 o 2 euros que, automàticament, rebota en aquell petit recipient on es retornen les monedes. El següent pas és buscar moneda fraccionària fins arribar a la quantitat justa que marca la màquina. El tercer pas es veure com m'indica que el producte està exhaurit en tots els indicadors possibles. Finalment he de prémer el botó que torna les monedes, m'he de girar a l'altra màquina i comprar una llauna. Cada vegada el mateix, sigui primera hora del matí o darrera de la tarda.
Senyor Capraf, tan difícil és reomplir la màquina esmentada?
Vol que siguem socis? Jo em comprometo a tenir-la sempre plena d'existències a canvi d'arribar a un acord en les condicions. No seria massa difícil, li ho garanteixo.
Si us plau, no em trenqui la girada cada vegada que surto de casa seva suat, cansat i amb la butxaca força més buida, després d'haver fet la meva compra mensual. Sigui generós amb els seus clients-vassalls.
Suposo que ara deu estar preocupat perquè no sap si aviat es dirà Kaprafogorrigoitiasistiaga o
mantindrà el seu nom, però no ens ho faci pagar a nosaltres, soferts clients.
Sàpiga que tots els meus escrits van acompanyats d'una fotografia d'una escala relacionada amb el tema. Sento molt dir-li que després de quedar-me amb les ganes de beure la meva ampolla de plàstic de 50 cl. de Coca Cola normal, no he trobat (ni m'he esforçat massa) cap escala que, directament, es relacionés amb el seu establiment, i per tant, he decidit colocar-ne aquí una de l'edifici del costat, amb el qual vostè comparteix aparcament, i que és d'una multi-sala de cinemes. Vostè no em deixa beure el que jo vull i jo no li retrato les escales de casa seva, ja ho veu!

Atentament, es despedeix de vostè un usuari descontent.
Suyo que lo es,
Vilapou
Publica un comentari a l'entrada