29.7.07

Benvolgut Sr. Capraf:

Benvolgut Sr. Capraf:
Un servidor, junt amb la meva esposa, som uns humils clients seus i usuaris de la seva magna xarxa de supermercats. D'entre ells tenim el costum ocasional de sovintejar el que està situat a Blanes (futura capital de la Selva!). Amb això, que sembla una contradicció, vull dir que cada mes acostumem a fer una compra important i que és aquest supermercat on solem anar.
Després d'aquesta breu introducció, passaré a exposar-li una queixa d'un fet que em passa cada vegada que vinc a fer-li la compra mensual.
Si vostè recorda bé, tindrà present que a la sortida (o entrada,segons es miri, però jo em situo ara al moment de marxar) del seu establiment hi ha dues màquines expenedores de productes de la marca Coca Cola. Una ofereix ampolles de plàstic de 50 cl. i l'altra llaunes de 33 cl.
Suposo que vostè sabrà que no tots els productes ténen exactament el mateix gust i, per tant, no és el mateix la llauna, el vidre o el plàstic. Personalment considero que si està ben freda, l'ampolla de plàstic és la millor quan es té molta sed, cosa que em passa sempre que surto de fer una compra de les característiques que aquí ens referim.
Haurà deduit doncs que cada vegada, al sortir, em dirigeixo a aquesta màquina en qüestió i segueixo el mateix procediment. Introdueixo primer una moneda de 1 o 2 euros que, automàticament, rebota en aquell petit recipient on es retornen les monedes. El següent pas és buscar moneda fraccionària fins arribar a la quantitat justa que marca la màquina. El tercer pas es veure com m'indica que el producte està exhaurit en tots els indicadors possibles. Finalment he de prémer el botó que torna les monedes, m'he de girar a l'altra màquina i comprar una llauna. Cada vegada el mateix, sigui primera hora del matí o darrera de la tarda.
Senyor Capraf, tan difícil és reomplir la màquina esmentada?
Vol que siguem socis? Jo em comprometo a tenir-la sempre plena d'existències a canvi d'arribar a un acord en les condicions. No seria massa difícil, li ho garanteixo.
Si us plau, no em trenqui la girada cada vegada que surto de casa seva suat, cansat i amb la butxaca força més buida, després d'haver fet la meva compra mensual. Sigui generós amb els seus clients-vassalls.
Suposo que ara deu estar preocupat perquè no sap si aviat es dirà Kaprafogorrigoitiasistiaga o
mantindrà el seu nom, però no ens ho faci pagar a nosaltres, soferts clients.
Sàpiga que tots els meus escrits van acompanyats d'una fotografia d'una escala relacionada amb el tema. Sento molt dir-li que després de quedar-me amb les ganes de beure la meva ampolla de plàstic de 50 cl. de Coca Cola normal, no he trobat (ni m'he esforçat massa) cap escala que, directament, es relacionés amb el seu establiment, i per tant, he decidit colocar-ne aquí una de l'edifici del costat, amb el qual vostè comparteix aparcament, i que és d'una multi-sala de cinemes. Vostè no em deixa beure el que jo vull i jo no li retrato les escales de casa seva, ja ho veu!

Atentament, es despedeix de vostè un usuari descontent.
Suyo que lo es,
Vilapou

7 comentaris:

Anònim ha dit...

Després d'això només puc demanar que, si Caprabo canvia de nom, passi a dir-se Caprabovi, per allò de Carbó-Prat-Botet-Vilapou.

Us ho heu ben guanyat!

Suyo que lo es,
Zinc

Anònim ha dit...

Haha, molt bé lo de capital de la Selva! Bona sort en la teva croada personal, i compte amb el ciclomato de la Cocacola...

vilapou ha dit...

Zinc, perquè en aquests moments no em va massa bé, que si no ja l'hagués comprat i es diria VIP (Vila I Pou).
Amic que fa de músic, en això de les capitals hi ha comparacions que són odioses. Ah, i ja vigilo amb el ciclomato i fins i tot amb el ciclamato ;-)

Anònim ha dit...

I jo que estava pensant Vilapou... i si se la pren a dins del super? La Coca-Cola vull dir. Mentres fa la compra! Quan acaba deixa l'ampolla buida en qualsevol prestatgeria i ja està!! L'única "pega" és que se l'haurà de prendre calenta, i la veritat... no val res!

Ei, aquesta opció seria (o fóra) mentres li carreguen la màquina, eh!

vilapou ha dit...

Maria, sap què passa? Que un no té aquella mica de "morro" que de vegades fa falta per anar per aquests mons de Déu. I, la veritat, una Coca Cola calenta no val res.

Anònim ha dit...

Sr. Vilapou, jo el que no entenc és la calor que vosté sol passar dins el súper, doncs jo que també hi compro com a mínim quinzenalment, en surto ben glaçat! Els frigorífics desprenen tanta geló que el dia que no penso en posar-me pantalons llargs em passo l'estona estornudant pel Caprafffffffffffffffffffffffrrrreeeeeddddd!!!!!!

vilapou ha dit...

Benvolgut Anònim, sí que teniu una part de raó, i és que la temperatura a l'interior del súper és correcta. A mi, quan em comença a pujar és quan arribo a la caixa i vaig deixant els articles en aquella goma que corre, i la señoritaienivengaacajaseñoritaieni els va llençant i desordenant, se li acaba el paper de la màquina, no hi ha bosses, em vol encolomar les coses que ha comprat el següent, algú t'empeny el carro, etc.