30.7.07

Les tres velocitats

Un dels grans avenços en la mobilitat urbana és l'adeqüació dels elements als problemes que puguin tenir determinats grups de persones per a la seva utilització. Les barreres arquitectòniques no són, en aquest sentit, un problema menor. És per això que en els darrers anys hem anat veient l'evolució de les escales, per exemple, situades en el context urbà per tal que puguin ser utilitzades sense cap problema per tothom.
Així, podem observar com s'han afegit rampes al costat mateix de les escales, tan per poder pujar i baixar carrets i cotxets com per les mateixes cadires de rodes.
De totes maneres, cada vegada que en veig alguna d'aquestes m'entra un no sé què de preocupació. Si observo la fotografia i m'imagino la situació des d'aquesta banda, és a dir en pujada, la cosa no sembla massa complicada, encara que el fet d'haver-hi dues rampes amb diferents inclinacions pot portar a riscos innecessaris.
Què passa quan a mitja ascensió un (hom) s'adona que no té prou força?
I si ens situem ara des del carrer, tot venint del pas de vianants, cal crear aquest dubte entre quina rampa agafar? A qui no li ha passat que davant de dues opcions a dreta i esquerra, al final va directe pel mig? Fixem-nos-hi bé que el mig, aquí, és l'escala!
I la velocitat que es pot agafar en baixada per la rampa més accentuada? Ja compleix les normes? Perquè no és el mateix baixar un carret de la compra ple, que un cotxet amb un nen petit, o que una cadira de rodes.
Si us plau, arquitectes, enginyers, dissenyadors i urbanistes en general, tingueu cura amb les escales i les rampes.
Publica un comentari a l'entrada