Fa un temps em va venir un amic músic (de cobla) i em va dir:
-Mira què t'he portat. Segur que t'agrada.
Era la partitura editada d'una sardana, harmonitzada per a coral. Em va fer gràcia, perquè la coneixia i savia que aquell títol ja era, de per sí, una mica polèmic.
La partitura anava, però, dins d'una mena de llibret, mida foli, format per una portada i uns fulls interiors, i tot això protegit amb unes cobertes com de paper fi, que en dèiem.
Vaig començar a llegir: "De la primogénita Cataluña a su querida...".
Vaig apartar aquell full fi i em va aparèixer la portada, amb aquella barreja insultant de símbols: Franco, la Moreneta, Catalunya, la senyera, la bandera española.
Que fort, que fort i que trist...
Vaig pensar que algun dia publicaria aquestes fotos, pèrò amb el pas dels dies em va semblar que no feia falta.
Ahir era el 18 de juliol, potser el dia adequat, però també vaig creure que no s'ho mereixien, que encara des d'algun lloc de l'infinit, a algú li faria gràcia.
Ahir, en tot cas, i segons el meu calendari de capçalera, el de la cuina, era un dia per celebrar Sant Frederic, i això em va fer recordar que existeix una sardana anomenada "l'amic Frederic", molt airosa i balladora, amb una música que recorda un galop o un ball d'envelat, digne de ser cantat per la mateixa Núria Feliu.
Bé, fora malastrugances (no ho dic per la Feliu, eh?).
Ara, toca trobar-hi una escala adeqüada, i em sembla que aquesta s'hi adiu força.
És, com ho diria, fosca, estreta, trista, lúgubre, fúnebre, tètrica, bruta, destartalada, fastigosa, com aquell maleït 18 de juliol.
3 comentaris:
Que fa la barrufeta moreneta amb en gargamel??? Quin yu yu!!
Au! Escales avall...
Gran Barrufet, és un espectacle grotesc.
Puji, cop de mall!
Publica un comentari a l'entrada