25.7.07

Trencar la girada

Algú em podria explicar d'on ve aquesta expressió?
Perquè un (hom) que és més aviat cartessià, s'imagina que el que espot trencar, d'una manera ostensible, és una recta, dit això d'una manera metafòrica, és clar. Tot es pot trencar, però, una girada? I què és una girada?
El cas és que a mi ahir em van trencar la girada.
Sí, perquè jo ja tenia tots els meus plans fets després de la feina. A saber: arribar a casa, acabar un treballet que tenia pendent (des de feia sis mesos i avui era el darrer dia) i després escriure el meu post del dia. Un post que ja tenia preparat mentalment, amb la foto pensada, i que havia de ser entretingut, amb una certa dosi d'humor (del meu), que parlava de festes, de vacances, de feina pels músics i ball pels demés... Però em van trencar la girada.
Sí (em repeteixo), perquè quan ja només em faltava prémer (bonica paraula) el botonet virtual d'impressió, el programa, que no feia res més que constatar el funcionament de "la llei", em va dir que no, que no i que no, que avui això no ho acabaria, que no es feia així i que m'espabilés per donar explicacions després a qui corresponia.
Total, que la dosi d'humor (del meu) va quedar reduïda a un no res i el post va sortir una mica "macarrònic" (lletja paraula, però no me'n ve cap més al...cap).
Potser aquest és el sentit de "trencar la girada", una mena de trencar-te els esquemes i capgirar-los de dalt a baix.
Com aquesta escala, no? Un (hom) arriba tan content a tocar i quan va a pujar a l'enfustissat es troba amb una escala també "macarrònica", vull dir, estreta, però estreta de veritat (no sé si la podeu comparar amb la cadira de dalt, però encara era més estreta), sense barana, és clar, i, si encara teniu humor i ganes de remirar la imatge, veureu que el primer esglaó fa una certa corba que d'aquí poc serà una "corba perillosa".
Vaja, que només veure el panorama també em van trencar la girada...
---------------------------------
Llegit al diccionari:
"Trencar-se la girada a les ovelles: no poder aquestes iniciar el fluxe de la llet després del part (Pirineus)".

6 comentaris:

vilapou ha dit...

I amb tot això, ha resultat que el post d'ahir ha sortit avui i que el de demà també ha sortit avui. Dos en un dia, quin desastre, o no.

Zincpiritione ha dit...

És veritat: un desastre! En necessitaríem un mínim de tres diaris per quedar saciats, mestre!

La reusenca ha dit...

A mi sí que se m'ha trencat la girada, mestre vilapou!

Puji ha dit...

No ho havia sentit mai això de trencar la girada, però és bonic, vès.

musa ha dit...

Res, vilapou, res...
Espero que el problema amb el treball al final l'hagi pogut solucionar i que el mal dia ja hagi quedat arxivat!
Mmmm... Trencar la girada, gran frase que feia temps que no sentia...

Salut!

vilapou ha dit...

Zinc, si un dia en faig tres potser que em vingui a buscar algú.
Reusenca, això seu ja són "paraules grosses". Ja he visitat el seu blog i li repeteixo l'enhorabona.
Puji, és una expressió que jo sempre he sentit a casa, i que m'agrada.
Musa, afegint unes hores més, sempe es poden solucionar els problemes de feina. I aquesta expressió em sembla que és de cap allà la seva terra.