Aquest cap de setmana ha sigut força complet de feina. Va començar el divendres amb una audició a la nit per així poder anar a dormir cap a les dues i encarar amb son el dia següent. El dissabte era 14 juillet, la qual cosa vol dir Catalunya Nord, és a dir, França, cercavila amb senyors amb banderes, nens amb banderetes, avis amb medalles al pit, discursos, marselleses (com a himne), "el silencio", monument als caiguts, conductors impertinents, dinar "a la francesa", orangines i sardanes, que això sí que ho té aquella gent, el dia de la seva festa nacional fan sardanes (a veure aquest any qui c... cantarà a la nostra celebració institucional de l'onze de setembre?).
Bé, per no allargar-me més, que aquest no és el tema, tornant de França una altra audició a la nit, i el diumenge, matí, tarda i nit en tres llocs diferents, més una caravana final com a repicó.
Evidentment quan vaig arribar a casa no estava per repassar qui havia escrit en el seu blog. Només vaig fer una passada ràpida pel Bloglines i vaig triar quatre coses per mirar llegint en diagonal.
Entre aquests em vaig parar a can Zinc i el vaig llegir en vertical: Fectus a 2,25.
La memòria em va començar a funcionar, els arxius, o millor dit, les fitxes perforades, passaven l'una darrera l'altra, no massa depressa, la veritat sigui dita, fins que van trobar la informació desitjada: Ja sé on treballava la señoritaienipaseporcajaporfavorseñoritaieni, abans de anar a parar al Mercadona. I l'escala? Com que d'aquesta "informació" ja fa força temps, no en tenia cap de l'edifici en qüestió (això ara no m'hagués passat). Per tant i com a única solució, quan he sortit de la feina he anat amb el cotxe fins al Mercadona del meu poble (perdó, ciutat), he saltat en marxa, he fet dues fotos, click, click, i he pujat corrent al cotxe que ja se n'anava tot sol.
Bé, per no allargar-me més, que aquest no és el tema, tornant de França una altra audició a la nit, i el diumenge, matí, tarda i nit en tres llocs diferents, més una caravana final com a repicó.
Evidentment quan vaig arribar a casa no estava per repassar qui havia escrit en el seu blog. Només vaig fer una passada ràpida pel Bloglines i vaig triar quatre coses per mirar llegint en diagonal.
Entre aquests em vaig parar a can Zinc i el vaig llegir en vertical: Fectus a 2,25.
La memòria em va començar a funcionar, els arxius, o millor dit, les fitxes perforades, passaven l'una darrera l'altra, no massa depressa, la veritat sigui dita, fins que van trobar la informació desitjada: Ja sé on treballava la señoritaienipaseporcajaporfavorseñoritaieni, abans de anar a parar al Mercadona. I l'escala? Com que d'aquesta "informació" ja fa força temps, no en tenia cap de l'edifici en qüestió (això ara no m'hagués passat). Per tant i com a única solució, quan he sortit de la feina he anat amb el cotxe fins al Mercadona del meu poble (perdó, ciutat), he saltat en marxa, he fet dues fotos, click, click, i he pujat corrent al cotxe que ja se n'anava tot sol.
8 comentaris:
Ostres, no tinc costum d'anar al Mercadona però si mai necessito un advocat hi aniré, sens dubte. Que a més a més van "baratus".
Ara que falten metges a la Seguretat Social podrem anar al Mercadona que potser d'aquí quatre dies també en vendran!!
Caram Sr. Vilapou, us ha quedat un "post" ben global.
Comença parlant de França, perdó... la Catalunya Nord, o... bé deixem-ho. Ummm aquests bolos del 14 de juliol, quina gastronomia.
Només em faltava la foto del Mercadona de Calella, el de l'edifici que es coneix com la "ONU".
Salut i "Vive la République".
Mestre, sou un terrorista! Això d'anar saltant del cotxe per fer fotos als edificis públics... Ja el veig dirigint una cobla al pati de la Model...
No recordo a quin bloc o vaig veure, però no fa gaire hi havia una foto, crec que del caprabo, amb una oferta de "manecs", el dolç i conegut fruit tropical.
mànecs!
Encara van tenir la delicadesa de traduir-ho com a "mànecs"... jejeje.
Uala, mestre, de l'Intermarché-Los Mosqueteros (mai no he entès la relació aquesta)
Si m'ho permeteu, procediré a fer una valoració: si estimem que la Magda Oranich pesa 75 quilets (en diminutiu no sembla tant, oi?), podríem concloure que tota ella val poc més de trenta mil peles.
Me la quedo!
Maria, es poden trobar advocats, fectus i tot molt bé de preu. Aviat, metxes, mànecs...
Ressalat, no emrecordi els menjars de més enllà de la frontera. El divendres vam menjar una "fideuà" per llepar-se els dits dels...
Perdedor, la Model està plena d'escales, segur, encara que totes iguales :-P
Stent, mànecs? A quina secció? Hauré de vigilar a la Sra. Vilapou.
Ressalat, no comenci a donar voltes al mànec que acabarem malament.
Zinc, quan vaig fer aquesta foto, la vaig passar a un amic advocat (de carrera) i no li va fer gràcia, però pel preu/kg.
Publica un comentari a l'entrada