20.7.07

Nació.cat

Fa uns dies vaig rebre un correu de l'amic Saül Gordillo en el que em convidava a la presentació a Calella del seu llibre Nació.cat. El correu incloïa un targetó "virtual" com aquells que abans es feien en paper, però això, virtual.
Com ja em suposava, ahir dijous al vespre, un servidor tenia una audició cap allà dalt a l'Empordà, i per tant, m'era impossible anar-hi.
Qui sí que hi va poder anar va ser la Sra. Vilapou, a la qual li vaig encarregar (cosa que ella ja hagués fet igualment) un exemplar del llibre, dedicat si fos possible.
Cap a dos quarts d'onze em va sonar el mòbil:
-Hola, com anem? En Saül t'ha anomenat en el seu parlament...
-Ho sento, però anem a començar i no puc parlar ara. Ens truquem després.
Tot cofoi per aquest detall, vaig fer la primera part de l'audició, esperant que durant la mitja part podria parlar amb la meva senyora.
-Hola, ja tinc l'exemplar dedicat. Ha estat molt bé. Hi havia molta gent, blocaires inclosos, autoritats, amics, coneguts i poble en general, però això, que ha anomenat alguns blocaires de la zona i entre ells en Vilapou, de qui ha dit que n'hi havia "una part" allà...
-Molt bé, doncs, fins després que ja hi hem d'anar una altra vegada.
També vaig rebre un missatge de mòbil amb una fotografia de l'escala de l'escenari de l'acte (by CG). Voldria fer saber que aquests peus amb sandàlies són d'en Vicent Partal, participant també a la presentació del llibre i al llibre mateix.
L'arribada a casa va ser a les dues tocades. Només mirar a sobre la taula de l'ordinador, vaig veure el llibre i vaig buscar la dedicatòria: Gràcies Saül! (Això li ho dic jo, no ho posava la dedicatòria).
La Sra. Vilapou ja dormia, evidentment, però tocava donar la bona nit.
-Hola com ha anat tot. Ja has vist el llibre?
-Sí ja l'he vist. Bona nit.
-Bona nit i per molts anys*.
-Gràcies, "inyu".
Avui, ella s'ha aixecat una hora abans que jo, i només ens hem creuat unes petites frases com les anteriors. (Qualsevol es posa a parlar en aquells moments de gaires coses).
-Bon dia i per molts anys*.
-Gràcieees. Adéu.
I així estic ara fent la crònica d'una presentació a la que no vaig anar, però que em semblava que havia de fer. Em sento una mica com aquells "periodistes" que fan un reportatge sencer d'un esdeveniment i, al final, veus que t'han parlat de tot menys de l'acte en sí.
Ho sento, però prometo llegir el llibre (sencer) i dedicar-li un altre post.
-----------------------
(*) És que avui ja tinc un any més que ahir
Publica un comentari a l'entrada