Ahir al vespre vaig anar a tocar, a tocar sardanes, és clar (ja comencem amb els rodolins).
Bé, doncs la tornada la vaig fer amb la lluna. Durant un bon grapat de quilòmetres la tenia ben bé al davant, rodona, groga, brillant, plena. Em va fer molta companyia.
Vaig començar a pensar en allò que diuen, i que és veritat, de com afecta 
als nascuts en aquesta època de l'any. Se'ns considera una mica llunàtics, encara que jo diria que el que estem és tocats per la lluna. És un toc a la personalitat, a la personalitat i al caràcter.
als nascuts en aquesta època de l'any. Se'ns considera una mica llunàtics, encara que jo diria que el que estem és tocats per la lluna. És un toc a la personalitat, a la personalitat i al caràcter.Després, el sentit del desplaçament va fer que em quedés al costat. Diem que ara jo ja anava més en paral.lel al mar, cap a casa. Aleshores el que vaig notar va ser una certa complicitat, anàvem junts, ella dominat la situació, i jo sota la seva estela.
Vaig recordar també com, quan va néixer la meva nebodeta, li vaig dir a la meva germana que desseguida que pogués li ensenyés la lluna, l' "oferís a la lluna". I ho va fer, malgrat el fred i que n'hi va haver un que no va entendre res.
Aquest vespre he de tornar a tocar, sardanes és clar (rodolí repetit) i ja m'espero a la tornada per veure si avui també m'acompanya la lluna.
3 comentaris:
Jo sóc un barrufet una mica llunàtic, t'envejo per la teva trobada ahir amb la lluna, és màgica i misteriosa, i ara que està a prop hem d'aprofitar i "oferir-nos a la lluna" com diu vosté barrufet vilapou.
Sovint em quedo embadalit mirant-la, i algú m'ha de fotre una cleca per espavilar. Quan em passa amb el cotxe és una mica perillós...
Doneu-li records!
Gran Barrufet, jo sempre estic una mica pendent de la lluna.
Puji, vigileu quan conduïu. Ara acabo d'arribar i avui estava una mica més "silenciosa". S'anava amagant entre els núvols...
Publica un comentari a l'entrada