que podem, és a dir caps de setmana. Res, d'una punta a l'altra del poble (perdó, ciutat), una horeta. I ara resulta que avui plovisqueja, amb la de bunyols, fideuà, pa, pastís, gas, etc, que començo a tenir acumulats. I a la tarda, igual que demà i dilluns, he d'anar a tocar: la soferta vida del músic. Total, que hauré de fer una mica de gimnàs a casa (he, he, vols dir?) .I amb tot això, hem hagut de passar la mona a avui dissabte a la nit, que abans que tot, un és padrí i té les seves obligacions.
4 comentaris:
Apreciat Sr. Vilapou:
Ser padrí és un goig, no un càstig. El que realment és un càstig és tenir fills amb padrins pesats que insisteixen a portar la mona el dilluns "cap allà la 1 o la 1 i mitja".
Ens entenem ràpid, no? ;-)
Ara us ompliria de fotos amb la nebodeta, la mona, les "dorremi" (?), els pollets...
I no ho acabo d'entendre, però vam triar una mona sense cap escala, XD
Hi! Just want to say what a nice site. Bye, see you soon.
»
Super color scheme, I like it! Good job. Go on.
»
Publica un comentari a l'entrada