Veure'ns la cara

Als humans ens agrada d'una manera innata observar els demés. Existeix una escala (eh?) que va des de la percepció casual a la curiositat i fins arribar a la "xafarderia" pura i dura. En el fons el nostre gran complexe és no poder-nos observar a nosaltres mateixos. Què no donaríem per mirarnos des de fora, amb perspectiva, d'una certa alçada? Principalment mirar els altres (per criticar o pontificar); que veure les nostres actuacions i els nostres errors ja és més emprenyador.
Jo, de moment i gràcies a l'Annna (sí, sí, amb tres ennnes), ja em puc començar a mirar (i admirar) quan pujo aquesta escala. Comprovaré si faig bona cara, si estic ben pentinat (glups!), si em surten mueques d'acolloniment, però vigilant, no fos cas ...