21.4.06

Veure'ns la cara

Als humans ens agrada d'una manera innata observar els demés. Existeix una escala (eh?) que va des de la percepció casual a la curiositat i fins arribar a la "xafarderia" pura i dura. En el fons el nostre gran complexe és no poder-nos observar a nosaltres mateixos. Què no donaríem per mirarnos des de fora, amb perspectiva, d'una certa alçada? Principalment mirar els altres (per criticar o pontificar); que veure les nostres actuacions i els nostres errors ja és més emprenyador.
Jo, de moment i gràcies a l'Annna (sí, sí, amb tres ennnes), ja em puc començar a mirar (i admirar) quan pujo aquesta escala. Comprovaré si faig bona cara, si estic ben pentinat (glups!), si em surten mueques d'acolloniment, però vigilant, no fos cas ...
Publica un comentari a l'entrada