que per tallar el trànsit hi posen unes pilones modernes que pugen i baixen. Això a primer cop d'ull. Podríem ara analitzar la funcionalitat d'aquests carrers semi de vianants, que mai saps si estàs a l'hora de cotxes o a l'hora sense fums, perquè la "clau" de les pilones la pot tenir tothom o ningú, segons si ets tu o no el que la necessites. Podríem també entrar a sac en la modernitat del mecanisme aquest de puja i baixa, que acostuma a funcionar també en relació inversa a les teves necessitats. Però tampoc.Això és un escenari sense escala, i prou. Comencem ja amb aquell tema de pressuposar que la poca alçada comporta l'agilitat immediata dels músics. I no té per què (frase gramaticalment incorrecta però resultona). Això sí, a l'hora de pujar i baixar podem avisar al de la clau i després de situar un músic a sobre de cada pilona, dir-li que engegui el mecanisme. Us imagineu l'escena? I el del contrabaix?
5 comentaris:
Ostres, els musics sou, realment, un col.lectiu de risc.
No obstant, hi ha escales que, per pujar-les es necessita més agilitat, destresa (o directament, inconsciència) que l'escenari que planteges.
(*) Si llegeix el teu bloc algun responsable d'empresa d'assegurances de vida, no tinguis cap dubte que es plantejarà aplicar un "plus" als musics. T'hauras de mantenir a l'anonimat, doncs et convertiras en el segón home més buscat (el primer és en Zinc, fins que confessi!).
Karbeis, em sembla que l'agilitat, la destresa i la inconsciència són imprescindibles per moure's pel món dels escenaris.
I en quant a això d'home més buscat, em sembla que tu estàs força a prop del liderat.
Si mai hem de fer una col·lecta per pagar la fiança d'algun blocaire, no dubteu que serà pel Karbeis!!
Your site is on top of my favourites - Great work I like it.
»
Hey what a great site keep up the work its excellent.
»
Publica un comentari a l'entrada