26.4.06

Agermanament

Cada vespre, a última hora dic allò de : Vaig a tancar! I tanco, i aprofito per fer una ràpida repassada al Catapings, al resum de les visites o per si ha aribat algun correu (quina mania en oferir Viagres, cursos inversemblants o apostes, què insinuen?). Normalment és una estona curta, però a vegades la cosa s'allarga i pujo a dormir tard amb els conseqüents danys colaterals que això comporta. Ahir (avui), al fer tot aquest procés m'he trobat sorprenentment amb el "meu nom" com a referència d'un post. Quina emoció! I a continuació he decidit fer alguna mena de dedicatòria al seu autor en el meu post d'avui. He pensat en un agermanament de blocs però m'ha semblat una mica exagerat. En tot cas faig un agermanament de posts i per això poso la mateixa fotografia (la mateixa escala) que l'amic Zinc.
A veure, un agermanament de blocs em recordaria una mica aquells rètols que hi ha a l'entrada de molts pobles: Agermanats amb Ville de Plus sur Mer de Têt, o amb Mirafanzzionne dell Alto Grosso, o fins i tot amb Ausgrerfüresburg (sempre són noms desconeguts, compostos i difícils de pronunciar a la primera). I em sembla també que en això dels pobles agermanats sempre hi ha un germà gran i ric i un de petit i pobret. Una mica rollo Bienvenido Mr. Marshall.
Bé, que m'agermano amb el post que us comentava i que fa referència a una estada a Madrit del Sr. Zincpiritione, de la que en fa una bonica i personal descripció encara que passa per alt alguns detalls, sobretot de les seves activitats lúdiques, cosa que ens pot fer dubtar de si amaga alguna cosa (darrerament incita a iniciar campanyes de pressió perquè ens clarifiqui alguns punts foscos de la seva persona).
Company, com a humil músic, et deixo també una foto que he "pillat" del Conservatorio de Música de Madrit. Pots imaginar-te que sona una cançoneta d'aquelles del Barroc (ara no et sé dir cap nom).
Un plaer anar-te llegint. Per cert, no crec que ho recordis, però tinc l'honor (per a mi) d'haver deixat el primer comentari al teu bloc.

7 comentaris:

perdedor ha dit...

Senyor Vilapou, i de retruc, senyor Zincpiritione, els seus posts, tendres com ells sols, gairebé m'arrenquen una llagrimeta d'emoció. Els felicito a ambdós-dos. Quin bonic agermanament de titulars indiscutibles (tipu Ronaldinho - Eto'o aquest vespre!)

Proposo al senyor Vilapou que esborri el meu comentari, i tots els que el segueixin, de tal manera que el primer comentari de tots els comentaris sigui el que el senyor Zinc tingui a bé deixar-li. Però és que no m'he pogut estar de comentar, així, amb els ulls humits...

Zincpiritione ha dit...

Amic, germà i mestre Vilapou: us responc amb la sinceritat de l'amic, amb la confiança del germà i amb la humilitat de l'aprenent per dir-vos que no tinc paraules (i sabeu que també ho dic amb el cor).

Si tingués idea de com fer-ho, afegiria un subtítol a l'encapçalament del meu bloc amb un flamant "Bloc agermanat amb Vilapou". Gran idea, la vostra!

Això del primer comentari del primer post no ho recordava tot i que des de sempre (sempre=tres mesos llargs) servidor us ha vist voltar pel seu bloc.

Per cert, m'ha fet molta gràcia quan he llegit que "pugeu a dormir tard" i m'he imaginat que els vostres darrers passos del dia els feu escales amunt. Amic Vilapou, vós sí que sou un paio coherent! ;-)

vilapou ha dit...

Perdedor, de cap manera podria esborrar un comentari com el que heu deixat.
Zinc, gràcies per tot, però en teniu moltes de paraules i habitualment les coloqueu molt bé. Per cert, després de llargues i lentes negociacions amb el Sr. E. (Ernest?, Edward?) Mule, he aconseguit que em fes arribar el "Canimas i Rebentes" de l'Eduard Canimas. Bé, bé, bé.

karbeis ha dit...

Ostres, llegir coses com aquestes son del tipus de cosa que fan que algú se'n pugui anar a dormir content.
Perquè no sóc "cumba", doncs seria el moment de treure un "mai" i au, anar-nos-el passant.

Des que vaig llegir el comentari deixat ahir pel Sr. Vilapou al bloc del Sr. Zinc (confessa, coi, confessa), vaig quedar una mica "a l'espera" de veure com corresponia.

I francament, no és que hagi estat a l'alçada: és que l'ha sobrepassat amb escreix!

Una forta abraçada a tots vosaltres, i tant de bo sempre seguim en aquest ambient de franca companyonia.

Mery Cherry ha dit...

que bonic. Estem presenciant una història d'amistat tan tendre... es ben bé que la blocsfera no deixerà mai de sorprendre'm

Anònim ha dit...

Great site loved it alot, will come back and visit again.
»

Anònim ha dit...

Greets to the webmaster of this wonderful site. Keep working. Thank you.
»