17.11.08

Presentació a Innova 360°

I finalment va arribar el dia i l'hora...
És el tercer post seguit en què parlaré de la presentació de la Maresmesfera d'una manera física i presencial, però és que, per a mi, és un tema important de veritat. I vull deixar clar que tot això que escric no és falsa modèstia ni pretesa humilitat, no, és, senzillament un relat força fidel d'una tarda i una nit d'il·lusions i nervis.
Em puc saltar tranquilament les hores anteriors a la sortida de casa cap a Mataró perquè no ténen massa interès, encara que podríen resultar còmiques i tot... Vaig sortir de casa pràcticament una hora més tard del que pretenia però vaig ser capaç d'arribar a lloc amb mitja hora d'antelació, mudat, planxat, net, polit i a punt de revista (i no dic enclenxinat per raons òbvies). Després d'unes presentacions prèvies a l'inici de l'acte, vam pendre posició dels seients respectius: de dreta a esquerra i en butaques i sofà, Oriol Ferran, Marc Vidal, Carlos Guadián, Margalida Capellà i Saül Gordillo. A la primera fila del públic, com si fòssim a la banqueta i esperant sortir a la segona part, Eduard Batlle i un servidor (em presento) Josep Barri.
No cal ara intentar resumir els seus parlaments (els dels demés, no el meu) en una sola frase, seria absurd i complicadíssim i, per tant, em limitaré a aconsellar entrar en els respectius blogs perquè qualsevol escrit seu és una completa lliçó de saber i de professionalitat.
En quant a mi... què voleu que us digui... M'havia preparat el tema, com al cole, ben esquematitzat o, millor dit, amb totes les frases senceres escrites; fins i tot algun acudit de poca gràcia. I al final... al final, quan vaig pujar, i sort que hi havia un faristol, les lletres es van començar a "columpiar" d'una línia a una altra mentres em semblava sentir com reien i tot. No sé si vaig arribar a llegir res o vaig reconstruir mentalment la idea que tenia dos dies abans... Una mica desastre la meva xerrada pública, no ens enganyem. Però... Sí, afegim un però! en negreta... Però vaig arribar al final i no vaig veure ningú amb cara de "que li tornessin els calés". Vull dir que si algú em vol convidar a intentar-ho una altra vegada, segur que sortirà prou bé. Que de novatades només n'hi ha una.
Anem a fer resums:
1.-A la sala hi eren presents, com a mínim, en Quim Fernàndez (a qui agraeixo la seva crònica "amb carinyu", en Jordi Sitjà, en Gabriel Martí, en Bernat Costas (que és sempre a tot arreu, fins i tot va venir a sopar), en Joan Arnés, la Judith Vives, en Ramiro Tome, l'Andreu Francisco i "por la parte contratante", l'alcalde Joan Antoni Baron, l'Alícia Romero (sense blog, per poc temps) i l'Oriol Ribet (sense bloc, però amb la feinada feta amb el d'Innova, ja se li perdona). Menció especial a la Sra. Presidenta del Partit Demòcrata dels EUA a España Alana Moceri.
2.-El sopar i la sobretaula van ser... especials.
3.-La paraula i el concepte de la nit: "el herramiento".
4.-Nota sobre 10: un 11.
5.-Vaig arribar a Viladrau (turisme rural), a les tantes (des d'aquí demano perdó als que em van esperar sense anar a dormir: Gràcies!)

4 comentaris:

Anònim ha dit...

Disculpa no et saludés personalment. Vaig arribar tard i vaig marxar abans d'hora, però no em vaig perdre la teva intervenció. Si vas sentir alguna rialla era pels parell d'acudits que vas intercalar. El de l'australià i ara no recordo l'altre.
També em vaig quedar amb el concepte de l'herramiento. Tenint en compte la colla de craks que t'envoltaven, pots estar molt orgullós del teu parlament.

Salutacions cordials d'un australià de prop.

Puji ha dit...

Doncs moltes felicitats i endavant amb la Maresmesfera!

Zincpiritione ha dit...

Ei, no em vull fer el xulo ni re, però jo, aquest senyor tan pinxo de la segona foto el conec!!!!!

Felicitats, mestre, i endavant les atxes!!!

vilapou ha dit...

garrofaire, et vaig veure mentres parlava... Fixa't si en vaig fer de coses a l'hora... Gràcies per l'assistència i el suport.
Puji, gràcies i encara hem de fer moltes coses des de la Maresmesfera.
Zinc, no ho diguis a ningú que ens coneixem... podria ser un agravant en cas de judici.