Mare de Déu

Escena real:

-Pots mirar al calendari de capçalera quin sant és avui?

-Mare de Déu!

-Què hi ha? Que t'ha passat alguna cosa?

-No, és el que hi posa al calendari. El dimarts posava Catalunya i avui posa Mare de Déu.

-Bé, doncs ho tindrem en compte...

--------------------------

Escena fictícia (o no):

-Ei que avui és el meu sant, que no em feliciteu?

-Però com et dius tu?

-Mare de Déu!

-Què hi ha? Que ha passat alguna cosa?

-No, és que realment em dic així. El que passa és que em fa un no sé què dir-ho...

-Ah, doncs felicitats.

-Mare de Déu!

-Sí, què vols?

-No, era una expressió.

-Ah, em pensava que em cridaves.

-No, que deia que mare de Déu quina escala...

-Què? Vull dir que sí que ja la veig. Mare de Déu!

-Ja sé que et dius Mare de Déu, no cal que m'ho repeteixis!

-No, si era una expressió.

(Duet final):

-Mare de Déu, quina escala!