Cadires

Una mica com a continuació del post del dia 6, aquell que es repeteix any rera any, sempre igual, volia fer un comentari sobre les cadires, encara que la veritat és que aquest també serà un post que es va repetint d'una manera continuada i "matxacona".
El fet és senzill, no hi ha escala a l'escenari, per oblit, per desídia, per comoditat o perquè sí, i, aleshores, l'única possibilitat que hi ha per pujar és fer un saltiró (el de la cardina), els que poden, o fer servir una cadira per pujar. Així de senzill...
Vaig escriure ara fa dos anys, un més i set dies que no hi haurà solucions serioses fins el dia que la víctima sigui en Tal o en Qual, parlant del tema aquest de caure de les cadires, i sembla ser que ni en Tal ni en Qual se l'han fotut a dia d'avui, cosa de la que me n'alegro evidentment, però potser si hi posessin una mica de la seva part (només una caigudeta de piscina, com els futbolistes), els grans responsables de muntar escenaris es veuríen obligats a colocar una escala al costat de l'enfustissat.
Un servidor continuarà, però, essent, o vulguent ser, optimista. El tema s'ho val i la dignitat dels músics també.
Per acabar, una reflexió que em sembla que també he fet alguna altra vegada, i és que fer fotografies com aquestes d'avui, té un perill, que la gent es pensi que són un muntatge. Res més lluny de la realitat. En poc més d'una setmana n'he aconseguit 3. Una que he fet jo i dues que m'han enviat (gràcies Xavi T. i J.B.).