21.9.07

La soledat de la multitud

Jo diria que els que som una mica tímids, o dues miques tímids, ens podem dividir en dos grans grups, a saber, els que no els agraden les aglomeracions de gent, i els que ens agrada la soledat de les multituds.
Sembla que hi hagi contrassentits en aquesta afirmació, però no. A mi m'agrada estar enmig de la gent, en espectacles, concerts, al carrer, a la rambla, i no per això em fa cap falta la conversa constant amb l'un i l'altre. Que potser m'ho passaria millor? Potser sí o potser no.
Diuen que els amics els tries i la família te la trobes. I els coneguts? Aquests, la majoria de vegades són ells els que et troben, i maleït el moment en que volen traspassar aquella barrera que tan acuradament hem brodat els tímids al nostre voltant.
Observem aquesta escala, tota sola al bell mig (bonica expressió) de l'envelat*, mentres la gent va passant al seu voltant, com aquell que res. Sí que sembla que estigui una mica fora de lloc, però ningú pot dir ni que fa nosa, ni que no compleix cap funció. Igual que un servidor sempre que ha estat sol i rodejat de gent a l'hora.
--------------
(*) Sempre he preferit parlar d'envelats que no pas de carpes. Em recorden massa la Juanita.
Publica un comentari a l'entrada