22.9.07

Fumant espero...

Una de les tasques que tinc encomanades com a tiet, i ho faig encantat, és acompanyar la meva nebodeta 3 pobles enllà cada dia per anar, ella, a l'escola.
Ara que he començat a parlar de la nebodeta no pararia, i recordo ja haver comentat alguna de les seves habilitats literàries (prometo anar posant algun altre poema o, fins i tot, algun conte, com el de la Caputxeta i l'àvia que xatejava...) o algun dels seus detallets. Ja no pararia.
El cas és que ahir quan anava per la carretera a buscar-la, em vaig fixar en dues nenes o noietes, no vaig poder precisar-ho, que estaven al costat d'un cotxe parat en una zona d'aquelles on aparquen els autobusos. Evidentment estaven esperant algú o potser l'autocar que les portaria, a elles també, a escola. I em vaig fixar en elles perquè portaven unes d'aquelles faldilles de quadrets identificatives d'algun col.legi concret, normalment poc concertat. Vaig pensar que d'escoles n'hi seguiria havent de tota mena, i que les classes, i blablabla. Però al apujar un xic la mirada vaig veure que estaven allà dretes fumant.
Resumeixo l'escena. A un quart de nou del matí, dues mosses (ves a saber si algun dia seran d'escaire!) amb faldilleta de col.legi de "pago", que no crec que passessin del quinze anys, estaven dretes, fumant, al costat d'un cotxe amb un conductor adult del que no vaig arribar a concretar el sexe, més que res perquè les meves (poques) adormides neurones estaven esverades i a mil per hora.
Primera reacció: Vila, t'estàs fent gran.
Segona reacció: Què cony m'estic fent gran?
Reacció global: És possible que a aquelles hores i a aquelles edats, necessitin fumar? I és possible que al conductor adult no li caigui la cara de vergonya?
Sempre havia pensat que les generacions joves estaven mal criades i se'ls exigia poc. Amb el temps vaig arribar a la conclusió que no, que a les pobres criatures la nostra societat les pressiona (perquè així ho volem nosaltres) en excés.
Ara ja no sé què pensar. Quina mena de personal estem formant? Quin futur ens espera, a nosaltres, sí, a nosaltres, que som els que envellirem sota el seu poder i les seves decisions?
Vols dir que hi som a temps?
Vols dir que el problema és que m'estic fent gran?

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Mestre, vès que dins del cotxe no hi hagués cap adult, sinó que també conduís una mossa. Tal com van no m'extranyaria...

Quan nosaltres teníem la seva edat, quan fumàvem (els que ho feien), ho féiem (els que ho feien) sempre d'amagat dels pares!

vilapou ha dit...

Zinc, no hi havia pensat. Ves que no fos la que liés els "canutillos".