24.9.07

Estic emprenyat

En el món aquest de les cobles hi un factor que encara que també es repeteix en les demés feines, aquí té un funcionament una mica especial.
Es tracta dels canvis de cobla que fan els músics, els canvis d'empresa com si diguéssim.
Aquí, quan un músic decideix canviar de cobla o, al revés, quan una cobla decideix canviar algun músic, es produeix moltes vegades una espècie d'efecte "dominó". És a dir, si jo fitxo a aquell, allà queda un buit que es cobrirà amb un músic que vindrà d'una tercera cobla, i així fins a tancar el cercle.
També vull ressaltar que fins fa poc no es firmava res ja que es considerava que amb la paraula donada n'hi havia prou. D'un temps ençà però, i amb l'aparició del Sindicat de Músics, es signen uns contractes de compromís que pretenen posar una mica d'ordre en cas de desavinences. Algun dia en parlarem del Sindicat...
Però avui estic emprenyat! Per què?
Suposem una cobla anomenada "Els Santis", per exemple. (I per què m'ha vingut al cap el nom de Santi ara?).
A la Cobla Els Santis s'ha produit una baixa, la qual ha estat coberta amb un músic de la Cobla A, i la d'aquest, amb un de la Cobla B, la qual està buscant com refer-se amb algun altre element. Fins aquí cap problema.
Però ara resulta que Els Santis es volen tirar enrera, és adir que el músic que plegava, ara no plega, mira que bé. I no estan pensant en res més que dir-li al substitut que havien trobat que "donde dije digo, digo que no, y búscate la vida, resalao".
Com es pot jugar d'aquesta manera amb la gent? I la paraula? I les persones?
-Mira noi, que ja no et necessitem, i si allà on estaves han trobat algú, doncs mala sort...
Quins collons!
No és ja el "prestigi" de les cobles o del món de la sardana, és, senzillament, que les coses no es fan així.
Espero que tot torni al seu lloc i ningú en surti perjudicat. De moment només sé que jo estic emprenyat i ho havia d'explicar a algú.
Seguirem la trajectòria de la Cobla Els Santis, us ho ben asseguro.
-----------
I mira si estic emprenyat que m'he desfogat publicant això en dos blogs alhora, apa!

7 comentaris:

musa ha dit...

Les cobles deu ser dels pocs llocs (laborals, on la gent cobra per fer el que fa)on encara es va en base a la paraula donada. I certament és d'admirar, però aquestes males jugades no es fan. Són molt desagradables, i al cap i a la fi no són temes banals, que se solucionin reflexionant una mica amb el coixí...

Dessmond ha dit...

Estic d'acord amb el que diu na Musa. Malgrat tot, està bé que encara es funcioni amb la paraula donada. Malgrat tot.
Justament perquè la paraula té un gran valor seria bó aclarir el tema urgentment. Altrament, guanyarà terreny el Sindicat, el "papeleo" i vindrà allò que he vist amb més d'una casa: "Abogats i procuradors, a l'infern de dos en dos".

Ressalat ha dit...

Sr Vilapou, espero amb delit el promès "post" sobre el Sindicat de Músics, o potser caldria dir la Patronal del Músics, perquè és l'únic sindicat que conec que defensa més les cobles(empresa) que al músic (treballador).

annatarambana ha dit...

I, jo per què no sabia que hi havia més vilapou... No hi ha dret! Coses així, no s'amaguen, eh? ;)))

La veritat és que coses com les que explica ,no estan bé ni en la cobla ni en lloc! La gent pren decisions i les despren, sense pensar massa en les conseqüències cap als altres.

Zincpiritione ha dit...

Cop de mall a la Cobla Els Santis! Que un exèrcit de tèrmits se'ls mengin els tibles, els flabiols i tota la fusta. Que l'òxid els desllueixi els metalls. I que quan pugin a l'enfustissat es fotin a terra tots a l'hora i que el Pau del 4x4 de la Catedral de Girona els passi per sobre, de manera que hagin de buscar 11 substituts que facin de la cobla Els Santis una cobla com Déu mana.

Amén!

vilapou ha dit...

Musa, el problema és que cada vegada més això de la paraula es va diluint. Quina llàstima...
Dessmond, el que deia, que tot es va "oficialitzant", i acabarem com tothom, amb papers, contractes, clàusules i els "eixurits" de torn.
Ressalat, n'he de parlar, n'he de parlar, perquè la veritat és que encara no tinc gens clar a qui defensa, si és que defensa...
Srta. Tarambana, hi ha gent que va pel món pensant-se que són amos de "lo" seu i "lo" dels demés, caigui qui caigui. COP DE MALL!!!
Sr. Zinc, quina pregària més completa. La proposaré per l'Ofici de Sta. Cecília.

Anònim ha dit...

Ei, jo tamb� vull saber que passa
amb aquest sindicat......
no em deixeu aixi.