Però les reaccions dels partits després de qualsevol debat general, o qualsevol declaració de principis del governant de torn són les més previsibles.
El protagonista del tema fa un discurs amb el seu to habitual, és a dir, allargant-se un parell d'hores, amb les exposicions generalistes habituals, comentant alguna intenció i algun fet ja
previst però sense avançar realments quasi bé res trascendental. (Sí que he de fer menció aquí i respecte al derrer discurs del MHP, de la trascendència de la promesa, per a tot el país, que els metros obriran els dissabtes a la nit: Lleida, Tarragona, Girona i 900 municipis més ho agraeixen de tot cor).Reacció del primer partit de l'oposició: un discurs gris, continuista, que ens diu que el govern està en crisi permanent i que posa en perill la progressió econòmica i social de Catalunya com a país.
Reacció del partit del govern: un discurs brillant, amb voluntat de futur, amb promeses sòlides que senyalen la direcció de futur que està emprenent el nostre país.
Reacció d'un partit dels que manen: un bon discurs, clar, contundent però trobem a faltar alguna menció a la nostra identitat com a nació.
Reació d'algun altre partit dels que manen: l'oposició està en crisi permanent i és la culpable que estem on estem (?). I nosaltres, encantats d'haver-nos conegut.
Reacció a l'ensems d'aquells partits d'oposició permanent: Aquest govern va a la deriva i ens està portant al pensament únic i a la dictadura del funcionariat.
Totes aquestes reaccions les podríen ja deixar guardades a sota el faristol aquell des d'on fan totes les rodes de premsa. La veritat és que s'estalviaríen paper i la Selva Amazònica ho agrairia.
P.D.: En relació als derrers debats del Parlament, no ténen desperdici les acusacions de nacionalista al MHP Montilla, i les seves reaccions tant a aquesta acusació com en la defensa del català. Im-pre-ssi-o-nant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada