I en això estava quan no atinava a trobar quina direcció havia de seguir el meu discurs, perquè les frases es perdien en una mediocritat esgarrifosa, fins que em vaig adonar que era jo mateix el fidel reflex dels meus representants públics, o a l'inrevés, més probablement...
El dissabte, tornat a les tantes de tocar (sardanes), la ràdio em va gratificar amb una cançó que vaig trobar la més adient com a banda sonora del dia onze, i el dimarts, a primera hora, tot repassant els diaris digitals per inspirar-me un xic, vaig veure que els titulars del discurs institucional (aquest sí) del MHPresident s'havíen de buscar enmig de la lletra petita...
Eren el principi i el final de l'article, és a dir, poca cosa però molta reflexió.
Finalment, havia pensat que avui seria el moment de deixar-me anar i abocar tot allò que penso del moment actual, dels que manen aquí i allà, dels que no manen ni aquí ni allà, de l'any 14 i de mil coses més, quan la realitat m'ha tornat a superar. A la feina m'han donat els resultats d'una "revisió" mèdica que van fer a tot el personal, i, aleshores, he recordat la imatge que tenia al davat quan m'esperava per fer-la.
L'onze de setembre? El 12? El 2014?
Vols dir que no hi ha molta feina a fer encara?
2 comentaris:
Doncs resulta que sóc un un ull arraulit en un raconet de la immensitat de la virtualitat, com diu. Oh casualitats, he topat amb l'ampolla de vidre de nàufrag que conté aquest article. L'he tret, l'he llegit, he recorregut també els caminets d'anada i tornada que inclou, i m'ha agradat.
De tant en tant tornaré per aquestes coordenades d'això que en diuen el "ciberespai", per veure si trobo alguna altra ampolla seva.
Per cert, aquesta escala m'ha fet mala estrugança: em recorda una nata de pronòstic que em vaig fotre sortint de la caravana.
Pere, benvingut, torni sempre que vulgui. I vigili amb la caravana. Les escales o les "no-escales" poden ser molt perilloses...
Publica un comentari a l'entrada