Cada vegada que se m'apareix aquesta frase, perquè a mi em fa el mateix efecte que una aparició, una cosa sobtada, fantasmagòrica, irreal, enganyosa, volàtil, freda, inconsistent, aparent, decreixent, llunyana..., cada vegada que se m'apareix, deia, em pregunto, i li pregunto a la tele o al diari:
-On arribarà? Al límit de la província, de la ciutat, del nucli urbà (això segur que no)? Arribarà sol o al damunt d'un tren de rodalies "normal"? O arribarà en fotografia? O serà un holograma?
I si arriba, què? Si el que importa es que se'n vagi! Vull dir que travessi Barcelona i segueixi cap amunt. És allà on ha d'anar, cap amunt.
La veritat és que la "pressumpta notícia" l'únic efecte que m'ha produit ha sigut el de recordar-me que tenia aquesta imatge d'un vagó de tren, dels d'abans, però dels de força abans, o potser encara n'hi ha d'aquests?.
Per què es produeixen aquestes associacions d'idees tan malèvoles?
1 comentari:
Arribarà, benvolgut Vilapou, però només per a que l'esmentat Sabater i la Infame àlvares es facin la foto tallant la cinta, perquè de debò, de debò, encara queden dies (o mesos).
Publica un comentari a l'entrada