26.8.07

Retorn al 92

L'any 91, o potser era encara el 90, estàvem en plena febra olímpica. I un servidor, com un malalt més, esperava l'arribada d'aquell espectacle.
Aleshores Vilapou no devia ser ni un projecte, devia estar encara rondant per alguna galàxia llunyana intentant apropar-se i donar-se a conèixer.
En aquestes, un (hom) va decidir entrar en una oficina bancària de Banesto i començar a demanar entrades per quan comencessin les Olimpíades. Ara, vist de lluny, sembla una mica ridícul allò d'encarregar a dos anys vista (i pagar) unes entrades que no estava clar que poguessis disfrutar perquè, a més, l'ordre de petició no importava, si no que en cas d'haver-hi excessiva demanda, la cosa anava per sorteig.
El cas, però, és que vaig poder assistir a la cerimònia inaugural, la de les llàgrimes de "cucudrulu" (pot ser que no hagi pogut trobar la foto al Google?), a un partit de bàsquet dels EUA, a semifinals de volei, a hoquei, a no sé què més i a la competició de piragüisme en aigües braves a la Seu d'Urgell. No tinc clar per què ho vaig demanar en aquell moment però el cas és que vaig aconseguir 4 entrades i allà em vaig presentar amb uns amics. Va ser un plaer.
Ara, 15 anys després hi he tornat, qui ho havia de dir!
He passat uns dies allà, he descansat, he menjat bé, he disfrutat de la ciutat, de la seva faceta cultural i he fet una mica de "vilapou".
Recuperat del "jet-lag" del viatge, retorno mica en mica a la normalitat...

2 comentaris:

perdedor ha dit...

Oh! Estic amb tu, va ser un plaer, un grandíssim plaer. Jo vaig anar a veure el ping-pong i el bàdminton, que ja m'explicaràs... Assegut entre una munió de coreans, tres amics i jo vinga cridar "Immanúe Hunsuná" (transcripció fonètica, no tinc ni idea de què cridàvem), els coreans ens van donar una bandereta coreana que tots quatre portàvem als nostres primers cotxes...

També vaig veure bàsquet femení, i futbol.

Els JJOO van molar. M'has fet pensar en l'agost de fa 15 anys. Que guai. Merci Mestre.

vilapou ha dit...

Perdedor, és curiós com molta gent va anar a veure esports "minoritaris".
I la veritat és que va ser un moment per recordar. (Ens fem grans?)