27.8.07

Es fa llarg esperar (II)

Es fa llarg, es fa llarg esperar...
i que trista i que llarga és l'espera...
perquè esperes, i esperes, i esperes...
es fa trist, es fa trist esperar...
perquè et sents amb el cor ensopit...
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confús...
i es fan grises les hores d'espera...
i es fan llargues les grises esperes...
es fa gris, es fa gris esperar!
-------
Aquest post no és una còpia descarada del que vaig fer el dimarts passat, si no que es torna a repetir la història. Estic en una espècie de "deja vu" o de "putu-bucle".
Suposo, espero i desitjo no estar aquí, palplantat, cinc hores com aquell dia, per tres raons, principalment. A saber:
1. És el meu darrer dia de vacances.
2. Em vull dutxar amb aigua calenta (o tebiona com a mínim).
3. Si això passés o es tornés a repetir la mateixa p... avaria, donaré noms i cognoms, aviso.