24.8.07

Ja es fa fosc

En un moment del post d'ahir vaig esmentar aquella dita que diu (és clar), "per la Mare de Déu d'agost a les (no-sé-quina-hora) ja és fosc". I ho feia perquè en aquesta feina de músic (de cobla) el 15 d'agost és una mica la data clau de l'estiu i, per tant, de la temporada.
Aquest dia seria allò que anomenen el punt d'inflexió, el moment en que canvia la trajectòria de la feina, i comença la baixada.
Faig un "alto" aquí al mig perquè he comès un (greu) error (matemàtic) en el que he dit fins ara i caldria esmenar-ho.
El dia 15 no seria un punt d'inflexió, perquè aquest punt és on canvia la concavitat i el que jo volia dir és el punt màxim de la corva, on passa de ser creixent a decreixent.
Aquest error es comet freqüentment en el llenguatge parlat i escrit perquè és una expressió que "queda bé" de dir i calia aclarir-la.
El cas és que quan un (músic) passa el punt (màxim) del 15 d'agost, pot dir ja que comença la baixada, que ha passat el punt crític, potser no de feina, però sí el psicològic, i ja es veu a venir la tranquilitat...
Falten encara vuit dies d'agost, tot el setembre, l'octubre, ..., començar l'any que ve i esperar el Carnestoltes per canviar de temporada, però en haver passat ja el 15-A (que es diria ara i que la veritat és que queda molt lleig) sembla que es va a treballar amb aires renovats, si no fos... si no fos... i si no fos, per exemple, per les caravanes que ens falten d'empassar, però d'això ja en parlarem un altre dia.
Publica un comentari a l'entrada