9.8.07

Parella de fet

Un dia els vaig veure a tots dos allà, tan junts, tan ben posats, tan...simètrics...
Sé que no es van moure en unes quantes hores, a les fosques, tan a la vora i tan lluny de tot i de tots. Ténen unes personalitats ben definides, tant l'un com l'altre, i unes funcions també ben específiques.
L'escala, fina, estilitzada, preparada per ajudar a qui ho necessiti.
Ell, el contrabaix, o ... ella, la verra, tant s'hi val, amb aquelles corbes insinuadores i, al mateix temps, aquell so greu, baix, profund.
Potser costa veure'ls junts però a mi em semblen fets l'un per l'altre.
Si un dia els trobeu, feu com aquell que res, que no us n'heu adonat. Potser passarà molt de temps fins que puguin estar una altra vegada sols...

3 comentaris:

Oriol ha dit...

estava tumbat al sofà veient "res" que foten a la TV i casualment a TV-Palamós fotien un concert de sardanes, amb la banda, tota ben posadet i he pensat,.¿ a veure si hi ha el Mestre Vilapou tocant?
en tot cas, i ara que hi ha poca gent i es poden dir grulleries,......ets un putu crack!!! i felicitats pel teu 564+5 escrits i moltíssimes fotos.

Mery Cherry ha dit...

quina història d'amor més colpidora, Vilapou!

vilapou ha dit...

Oriol, aquesta boca... Aquests que sortíen a la tele són "nivell Champions" i un servidor és de mitja classificació, perquè ens entenguem. Gràcies per tot.
Mery Cherry, els temps perduts esperant sortir a l'escenari donen per molt.