6.8.07

Ja hi som

He estat a punt de copiar exactament un post que vaig fer fa un any. De fet quan he començat a escriure aquest, tot el que m'ha vingut al cap ho he pogut rellegir en aquell. Poder anar a "passejar" en un vaixell, encara que sigui aquí al davant, és un plaer d'aquells que no ténen preu. Bé, sí que en ténen de preu, però ja ens entenem...
Tornaria a repetir com em costa trobar un forat en diumenge d'estiu per gaudir d'un viatge com aquest, com he disfrutat, qué bonic és el Maresme (i recordar que és el títol d'una sardana...), i tornaria a pensar i dir en veu alta que tinc uns amics que no me'ls mereixo (una mica sí...).
Queda clar que he començat a vacar i que els horaris comencen a ser una cosa poc important, etérea quasi. Llàstima que només em vénen al cap coses d'aquelles que vaig dir que faria quan arribessin les vacances i que, evidentment, quedaran per fer fins que arribi Nadal.
Una cosa sí que m'ha marcat l'inici d'aquests dies, i és que vaig veure per la tele un petit reportatge de l'illa d'Hydra. Deien que tot són escales.
Hi he d'anar. Des d'avui serà la meva Ítaca particular.
Publica un comentari a l'entrada