21.8.07

Es fa llarg esperar

Es fa llarg, es fa llarg esperar...
i que trista i que llarga és l'espera...
perquè esperes, i esperes, i esperes...
es fa trist, es fa trist esperar...
perquè et sents amb el cor ensopit...
perquè sents que tens l'ànima morta
i ho veus tot, tot el món molt confús...
i es fan grises les hores d'espera...
i es fan llargues les grises esperes...
es fa gris, es fa gris esperar!
-------
Fragments d'una cançó escrita i musicada per en Pau Riba i versionada, per exemple, per la Maria del Mar Bonet i en Quico Pi de la Serra, recordats entre 9 i 1 del matí (i estàs de vacances), que és quan t'han dit que passarà l'operari a reparar l'escalfador...
I falten 10 minuts per la una del migdia...

3 comentaris:

Maria ha dit...

Penso que si l'espera ha estat només de quatre hores heu estat de sort Vilapou. Jo fa un parell d'anys vaig demanar el lampista a finals de desembre, ja pensant que no vindria fins passat reis. Els reis feia ja dies que havien tornat cap a casa seva i el lampista encara no havia vingut. Vaig tornar-lo a demanar..... al cap d'uns quinze dies al veure que no venia vaig tornar a insistir. I així fins a finals de maig, -no sé encara com vaig tenir tanta paciència!- que ja veient que potser no vindria vaig decidir que en demanaria un altre. Evidentment que ja tinc la reparació feta i del primer lampista mai més en vaig saber res. I això que som veïns!!

xavier ha dit...

Oh, que llarga es fa l´espera, quan s´espera que vingui el pitjor; !

vilapou ha dit...

Maria, al final va arribar amb uns cinquanta minuts de retard després de la una, però va arribar... Vaig tenir molta més sort que vostè amb el seu "veí".
Xavier, jo no esperava el pitjor, jo només volia que el meu escalfador funcionés!