8.4.07

Escales de xocolata

Dins l'imaginari personal de cadascú, les dates, les dates assenyalades al calendari principalment, agafen significats especials que no ténen res a veure en comú. Però si agafem diades com la Pasqua, podem trobar semblances i coincidències sense rebuscar massa.
Des d'un punt de vista religiós, la Pasqua és la festa que se celebra en recordança de la resurrecció de Jesucrist, i que coincideix amb la que els jueus dedicaven a commemorar l'alliberació d'Egipte.
Des d'un punt de vista popular (de poble treballador de la terra) coincideix amb la primera lluna plena de primavera.
Des d'un punt de vista popular (de poble, poble), és el diumenge de la Setmana Santa que coincideix amb quatre dies de vacances.
I si agafem les tradicions, cosa que a mi m'agrada fer, el diumenge de Pasqua em porta al cap "el cant de l'àngel", anar a tocar sardanes (no sempre), i... les mones, perdó, les mones, així, en negreta, que no puc aixecar la veu.
I quan parlo de mones parlo de mmmm...xocolata. I quedo embadalit davant els aparadors de les pastisseries, com aquest, ple de casetes que són ous de xocolata, pollets grocs i escales, escales de mmmm...xocolata.
Cada any espero aquests dies per anar a triar la mona per a la nebodeta (no sé qui disfruta més dels dos).
Bé, vaig a preparar-me, que he d'anar a escoltar el cant de l'àngel, sentir un parell de sardanes i a buscar la mona de mmmm...xocolata.
----
He escrit aquest post escoltant un CD de sardanes d'en Joaquim Serra. En algun altre moment ja en parlarem més a fons, però qui vulgui entendre per què realment la sardana pot ser no només allò del "tot-som-pops", si no MÚSICA CLÀSSICA en majúscules i negreta, que comenci a escoltar Serra.

3 comentaris:

Candela ha dit...

TOTS SOM POPS!!!


NYAM LES ESCALES DE XOCOLATA!

Anònim ha dit...

a mi una vegada em van fer tocar una sardana amb el piano que es deia "per tu ploro" i em pensava que era d'aquest senyor serra però a la vida i obra em sembla que no surt, o sigui que m'ho dec haver inventat. Fet i fet, la xocolata és l'únic que conta al final.

vilapou ha dit...

Candela, quan vostè comença a posar majúscules i admiracions em fa mitja por.
Srta. Romaní, "Per tu ploro" és d'en Pep Ventura, qui va reformar o formar la cobla moderna i hi va introduir els instruments actuals (moderns), entenent modernitat en un sentit no massa "actual". No sé si m'he explicat gaire...