Un bon enginyer

Que ningú es pensi que repeteixo la mateixa imatge que vaig posar la setmana passada. El que passa és que a 300 metres de l'empostissat o enfustissat o "tabblado" (amb b geminada) n'hi havia un d'igual. Si a aquell poble feien sardanes al matí en una plaça i a la tarda en una altra, i l'Ajuntamant havia sigut previsor en algun moment de la seva història recient, doncs es podíen permetre el luxe de muntar dos escenaris sense cap problema. Només havia sigut qüestió d'adquirir una bona quantitat de cavallets i de taulons, apart de dues o més escales (sense baranes però funcionals). Fins i tot els cavallets teníen dues alçades diferents per poder salvar els possibles desnivells. És ben bé que l'enginyer responsable ha de ser felicitat, i no com d'altres que ja hem vist abans. A cadascú el que li pertoqui.