5.2.06
Quina comoditat!
Encara em quedaven coses per veure. Vols dir que estaran còmodes? Així, amb els peus penjant? Ara perquè estan posats per la foto, amb cara de dir "lluíííss" (eh? l'agafes?), però quan hagi de començar l'audició ja en parlarem. Però és igual, els músics (i més els de cobla) estem preparats pel que faci falta. Hem d'estar drets? Doncs drets. Mal asseguts? Doncs això. La meitat a dalt i els altres a baix? Doncs també. És que som uns màrtirs de la causa. Pobrets. Sniff!
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
ei, em pensava que tancaves la paradeta?!?!?!? Quina sorpresa!!!
No, què va! Hi ha vegades que les coses pensades sonen d'una manera i al escriure-es semblen al revés. Continuaré i continuaré....
Ep, el comentari anterior era meu!!!
Publica un comentari a l'entrada