1.2.06

Dalt d'un núvol

Ara he entès com s'ho empesquen els angelets. Tot allò que m'havíen explicat i jo m'havia cregut d'aquells "querubins" allà a dalt, aguantant tot lo dia, amb les seves aletes blanquetes com la neu, o millor dit, com els núvols. I resulta que al darrera del nuvolet hi ha una tarima, a la qual s'hi puja per una escala. Escala que, per cert, és una mica poca cosa, vull dir que s'hi podíen haver esmerat més, que no serà que no ténen "possibles". Vaja, que els angelets també han de vigilar amb les escales.
Jo que em pensava que els músics érem uns màrtirs!
Publica un comentari a l'entrada