23.2.06
Se m'ha escapat...el riure
LLigant el post d'avui amb el d'ahir he de dir que al final em va quedar la cara així com de punyetero i amb un somriure de satisfacció. I sí, ja sé que falta un partit i que pot passar de tot, ja ho sé. Però això d'avui ja ho tenim. I el que no faré ara és dir que el que falta es pot assemblar al camí de pujada d'una escala amb totes les seves dificultats. I tampoc diré que s'ha de vigilar com a l'escala de la foto. Ni tampoc diré que hi faria falta una barana (futbolera), perquè tot això ja ho sabeu. El que faré és disfrutar del paisatge i la majestuositat de la imatge. I si a algú no li agrada... "ajo y agua" (amb perdó).
reflexionat i escrit per vilapou
vilapou
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada