Twits des de l'ascensor

Una de les principals crítiques i advertències que es fan a les xarxes socials i a algunes de les aplicacions participatives, com podria ser el twitter, és l'expansió incontrolada de les nostres dades personals, cosa que pot tenir un efecte contrari al desitjat i que pot arribar a greus riscos de la privacitat dels usuaris. És per això que el que cal és fer-ne un bon ús conscient.

Per altra banda, tampoc és massa difícil trobar-hi utilitats, que poden anar des de la satisfacció personal a la utilització professional o a la comunicació a temps real de qualsevol esdeveniment o al seguiment d'importants notícies.

Ahir mateix, a la tarda, la meva pantalla podia anar seguint els següents "twits":

-Encallats a l'ascensor des de fa 15 minuts. Ai, ai, ai

-I ara els nens volen anar al wc

-La veïna truca a Can Serra i res de res. Que vinguin els bombers!

-El matrimoni de vellets s'impacienta

-Han trobat el presi. Cinc minuts, diu la veïna a l'altra costat de porta

-Free

Havia passat quasi una hora entre el primer i el derrer... i aquí al mig, un missatge d'un altre "seguidor" que deia:

-Vols que fem res? teniu assistència?

Bé, a part del "valor" d'estar escrivint en aquells moments de certa angoixa, l'autor i twittaire mereix, des d'aquí, tot el meu reconeixement i em confirma la vàlua de totes aquestes eines.

Tampoc voldria deixar passar l'ocasió de demostrar com la majoria d'aconteixements reals ens porten, a la curta o a la llarga, a acabar parlant o pensant en escales... Si haguessin pujat per l'escala no haguesin tingut aquell trasbals...