L'empresari i l'empresària

Aquest matí he sentit per la ràdio unes declaracions del Sr. Puigcercós en les que parlava de quines condicions havíen de complir els Pressupostos de la Generalitat per tal que ERC hi doni suport.

He de dir que de bon principi m'ha semblat curiós això de posar condicions als Pressupostos quan el seu partit és al Govern i, per tant, és part implicada en la seva confecció. O no?

Però tampoc pretenc ara anar gaire lluny en aquest tema. El que m'ha fet certa (maleïda) gràcia és quan ha dit allò de que s'havia de recolzar a l'empresari i... (després de dubtar uns microinstants) l'empresària.

Ja he tret aquest tema més d'una vegada, fins hi tot quan vaig parlar de l'article 69 de l'Estatut, però allò que al principi tenia certa gràcia, de "los vascos y las vascas", a mi, ja em cansa.

No crec que es faci un gran favor, més aviat es fa un flac favor, a la causa femenina i igualitària, posant el masculí i el femení a cada moment, sobretot quan hi ha paraules, femenines si es vol, que reuneixen els dos gèneres en una i fan la lectura i la comprensió molt més àgils i entenedores. No cal arribar, és una opinió, a parlar del Grup de Geganters i Geganteres i Grallers i Gralleres, com passa al meu poble (perdó, ciutat), perquè potser els nens, i les nenes, reivindicaran els seus (merescuts) drets i aleshores hi haurem d'afegir: ...i Nens Geganters i Nenes Geganteres i Nens Grallers i Nenes Gralleres. Exagerat, no? O no?

No estic reivindicant res més que no sigui intentar jugar amb la riquesa del llenguatge, res més que això.