Que algú m'ho expliqui

Abans (...no sé quan és abans...), fa anys o fa segles el món estava subjecte a tota mena d'inestabilitats. Aquestes podien provenir, i de fet era així en la pràctica totalitat de les vegades, de causes naturals principalment.

En determinats moments de la història el clima ha manat l'activitat de la societat. Així, quan les sequeres han sigut importants, tant l'agricultura com la ramaderia se n'han ressentit. I com més gran ha sigut la manca d'aigua, pitjor ha sigut la repercussió. A poca aigua li ha correspòs una mala collita, feblesa del bestiar i, conseqüentment, fam i pobresa. A l'altra extrem, les inundacions, les pluges, els desastres climàtics en general, han provocat els mateixos efectes. I no parlem ja de les plagues i les malalties...

De tot això se n'ha ressentit l'home (i la dona, i els nens...) i la societat sencera. El resultat era (abans) una crisi local, nacional, territorial o, fins i tot, mundial.

Ara (...no sé quan comença aquest ara...) resulta que els desastres naturals no són més greus del que es pot solucionar amb voluntat, diners i paciència (i vides humanes, és clar); el combustible, el petroli, continua existint, les collites, amb les seves variacions genètiques, es van succïnt durant tot l'any, el canvi climátic (no el podíem pas oblidar) provoca controvertides conseqüències que sembla ser que ens trobarem d'aquí 20 o 30 anys; les cases segueixen dempeus, la feina hi és, els vestits s'han de fer, els diners corren, el sol surt cada dia, l'Àfrica... continua tan pobra i desolada com sempre, a l'occident seguim vivint al dia, però mengem i sortim al carrer, a l'orient no deixen d'imitar-nos i avançar-nos...

Em pot explicar algú, doncs, quina mena (o merda) de sistema ens hem inventat per funcionar, que fa que els bancs tanquin, les borses baixin, tot perdi valor i vivim amb l'ai al cor?