Des de que vaig obrir el blog, cada 6 de setembre feia el mateix post. Aquest any no hi vaig pensar. Probablemnt sigui un bon senyal, però millor no oblidar-ho...
6è aniversari
123 dies de baixa mèdica
20 audicions perdudes
1 visita a urgències
10 visites al traumatòleg
5 visites al metge de rehabilitació
18 visites al metge de capçalera
87 sessions de rehabilitació
7 anades a la S. Social local
3 a la S. Social comarcal
1 a la S. Social provincial
3 a la S. Social de la capital
1 visita al Sindicat de Músics
x tràmits burocràtics
y trucades telefòniques
n hores perdudes....
3 comentaris:
Doncs potser si que és bon senyal que se t'hagi oblidat celebrar l'aniversari, suposo que cada cop queda més lluny tot plegat, tot i que pel que veig, no va ser una època fàcil.
Ni oblit ni perdó!
Xexu, va ser dur, però n'ha quedat... un blog.
Puji, cada vegada que veig una cadira d'aquelles em veig amb el braç enlaire, però sembla que ja en van aprenent.
Publica un comentari a l'entrada