23.9.08

El forat negre de Begur

El dissabte vaig anar de "bolo" a Begur. Em va fer il·lusió perquè hi he tocat moltes vegades i ara feia ben bé un any que no hi anava. I, evidentment, vaig tornar a notar aquella "zona negra" que té Begur...
Sé que molts de vosaltres no ho acabareu d'entendre o us pensareu que alguna cosa se m'ha begut l'enteniment, però jo us convido a realitzar una senzilla experiència. Després ja em fareu arribar les vostres conclusions.
L'experiment s'ha de fer en cotxe i s'ha d'arribar a Begur venint de Regencós perquè ens entenguem, no passant per Esclanyà. Si ho féssim per aquesta altra ruta el resultat acabaria siguent el mateix, però hauríem d'incloure unes variants al mig que allargarien massa el tema.
Bé, quan arribeu a l'entrada de Begur, agafeu el trencant que puja amunt cap el centre de la vila (el carrer onze de setembre, em sembla), un carrer ple de cotxes aparcats que jo diria que hi són permanentment com enganxats a terra, però això ja formaria part d'un altre experiment...
Quan hagueu passat l'església, que us queda a l'esquerra, i un aparcament a la dreta, seguiu recte fins a trobar un caminet estret que us porta avall fins un altre aparcament on, probablement, i després de donar unes voltes tipus "tiovivo", podreu deixar el vehicle. En aquest moment és obligat anar a fer un tomb a peu per aquells carrers tan ben cuidats fins passada la mitja nit.
A partir d'aquí és quan comença la intriga i el "suspens"...
Agafeu el cotxe i sortiu de l'aparcament cap a l'esquerra per recuperar el punt d'entrada al poble. Notareu que comenceu una llarga corba cap a l'esquerra, un revolt que hauria de donar la volta al petit poble que, ja ho sé, té una muntanyeta amb un castell al cap de munt. Si hi penseu una mica veureu que heu travessat el poble en línia recta i, per tant, ara només necessitaríeu recuperar 180 graus. Però no! Ai las! (bonica expressió). Aneu girant a l'esquerra, sempre a l'esquerra, en un procés que sobrepassa amb escreix els 360 graus. Us ho puc ben assegurar, no és broma (i jo només bec cocacoles). Es gira i es gira sense parar i sempre cap a l'esquerra (excepte una petita essa sense importància).
Jo, més d'una nit, he arribat al punt d'entrada al poble amb la cara ben esglaiada.
I us demanaria que treguessiu aquest somriure que ara mateix dibuixeu a la vostra incrèdula cara, això no és cap broma.
Aneu a Begur, de nit, després de les dotze... i començareu a girar d'una manera inacabable fins arribar a...

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Miraré de fer l'experiment però...s'ha de fer de nit o de dia?

Gràcies.

vilapou ha dit...

De nit, garrofaire, de nit i millor amb lluna plena, per sentir-te una mica acompanyat...