5.9.08

L'Hospital, fàbrica de sorolls (II)

-Goita, goita qui ha arribat! Miri, iaia, miri...
-Com esteu? A veure vosaltres dos (aixecant el to de veu), sortiu de les cadires i deixeu seure els tiets.
-Sembla que se la veu millor, no? Què hi diu el metge?
-Nens, aneu a córrer al passadís, que la iaia vol dormir.
-Ha menjat o què? Jo la veig com sempre...
-I les vacances com han anat? Bé, no? Això sempre va bé.
-Perdó, ens deixa passar? No, vaig a veure la senyora de l'altre llit...
-Hola, què fem? Ostres, avui ens hem trobat tots, eh?
-Tu, abaixa la tele, home!
-Mira, ara vénen a "pendre-li" la pressió. I quin soroll que fa el "carrito", no? Sembla mentida!
-A veure, a veure si puc passar.
-Que la canviaran, ara? És que potser ja hauria de descansar aquesta dona, no els sembla? Pobreta...
-(en veu baixa, d'aquella que sent tothom...) Tu creeeuuuus? Són dos quarts de 10 de la nit i aquesta dona aquí, com deixada de la mà de Déu...
-(en veu altíssima) Poden sortir un moment, si us plau? Apa, vinga...
I van sortint 2 tiets, 2 nens, una parella de veïns i la cunyada pel llit número 1, i l'avi, 2 amigues, la filla i els bessons, pel llit 2... total, 13. I a dins queden les dues pobres iaies i, ara, les dues infermeres...)
..............................(continuarà)