29.6.08

La Mireia i una escala

"Per a Vilapou, perquè gaudeixi del fetitxisme de la Mireia (fetitxisme de calcetes i no d'escales, què hi farem!)"
Aquesta dedicatòria és a la primera pàgina del meu exemplar de "Em dic Mireia (i el meu cony es diu Carlitos)", novela escrita per Manel Riu i Mir Roy a partir del blog Mireia i quina presentació es va fer aquest dissabte a Sant Pol.
He de dir que vaig disfrutar molt, tant per la presentació en sí, com per la gent que vaig conèixer i reconèixer. Vaig parlar amb l'Antoni, amb en Tristany, en Jordi Gomara, en Bernat Costas, en Joan Safont, a part de tota la taula de presentació, és a dir en Manel, la Mir, en Joan Arnés i en Saül Gordillo. Tot un luxe.
I també he de fer una confessió, per què enganyar-nos?, i és que no vaig ser un gran seguidor d'aquell blog encara que era impossible no deixar-s'hi caure de tant en tant, per tota mena de raons, és clar. La veritat és que en un principi vaig fer el mateix que tothom i vaig buscar alguna similitud d'estil amb algun altre blogaire il·lustre, cosa que em va portar a pensar (demano disculpes, perdó! perdó! perdó!) en la mà amagada d'un pare de la "catosfera". Què hi farem? (Ahir no em vaig atrevir a explicar-ho als autors, encara que suposo que m'haguessin perdonat...).
Bé, el cas és que la Mireia que havia llegit era captivadora i que els seus "pares-creadors" ho sòn encara més, si és possible.
Resum de l'acte:
En Joan Arnés va estar sobri, bon presentador i bon amfitrió.
En Saül, en el seu paper de referència de blogaires, còmplice, coneixedor dels autors i crític.
La Mir, una sorpresa. Amaga més que no pas ensenya...
En Manel, contundent, un home de pes, amb molts pèls, però cap a la llengua.
Els xuxets de crema.... mmmm... els xuxets de crema....
I una escala, és clar. Van tenir el detall de fer l'acte en una sala on ja hi havia una escala preparada. Gràcies!
Ep, me'n descuidava. Compreu i llegiu la novel·la. Només fullejant-la, ja et "posa" en situació.

3 comentaris:

Dessmond ha dit...

Jo tenia pensat anar-hi. Però una urgència no em va permetre ser-hi. Quina ràbia!

segonpal ha dit...

Per fí ens coneixem personalment i n'estic molt content.
Si no et sap greu et "robaré" la foto de la presentació.

Gràcies i a reveure !!

vilapou ha dit...

Llàstima Dessmond, m'hagués agradat retrobar-te.
Joan, un plaer també. Ara mateix t'envio les fotos "més grans".