Em sembla que tot en aquest món, tot, està doblat. La personalitat, dos clubs de futbol al poble (perdó ciutat), dos de bàsquet, de petanca, dues associacions de cada tema, dues pastisseries preferides, dos sopars a la mateixa hora, dues que t'esperen (no, això no), tot està doblat.
Sempre s'ha d'escollir. Mai tenim una única opció. És això el que anomenen "llei de vida"?
Resulta que avui és el Dia de la Música, el 21 de juny. I el dia de Santa Cecília? Doncs també.
Bé, millor. Com a músic (de cobla) soc dels que pensa que tot suma, que més val que en sobri que no pas que en falti... "en fin", que deia aquell, que si hem de parlar de la situació dels músics i de la música cada mig any, millor que millor.
Poc a faré pas cap discurs, jo, ara, però sí que us deixaria com a deures que penseu una mica en la situació dels professionals i dels afeccionats a la feina de músic. Però no els de primera divisió, no, si no dels de pedra picada, els dels grups petits, els que van sols, els de la música tradicional, els que no són de segona però a vegades ho sembla...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada