18.6.08

Acròstic accentuat

Jo, de sempre, li he tingut un gran respecte a la poesia i, per això, fins el dia d'avui, encara no m'he atrevit a llegir-ne cap llibre.
El meu únic atreviment, o millor dir-ne gosadia, ha sigut escriure un poema, probablement el primer i l'últim.

Veure sols plens de tristor,
imaginar matins d'estiu,
línies blaves, grocs de llum,
amargor sobtada.
Ploro llàgrimes de viu,
obro estrets uns petits ulls,
única esperança.


Evidentment, no té cap valor...

10 comentaris:

Karbeis ha dit...

Mestre, sembla un galán de telenovel.la!

A mi, amb la poesia em passa com amb l'art, els toros, el "cante jondo" o els westerns. Per molt que m'hi esforci, ni ho entenc ni hi trobo la gràcia. I mira que m'agradaria llegir una poesia i que se m'entendrís el cor i no sé quantes coses més. Però mira, tu, no hi ha manera. Es veu que de lletres tampoc sóc. Dec ser de signes de puntuació, ves. Ni lletres ni numeros.

jordi.verdura ha dit...

Allà assegut pensant, "posant", mirant a l'objectiu.
La teva escala, una escala més, la teva empremta hi és?.

perdedor ha dit...

Uau! Mestre! Amb una referència "escàlica", ja hagués sigut la òstia!

vilapou ha dit...

Amic karbeis, jo de lletres, no massa, més aviat de ciències però sense exagerar, encara que ni he plantat un arbre, ni he escrit un llibre. De moment un verset i "de can p..."
Jordi, em vénen ganes de dir:
-La gallina!
Disculpa...
Perdi, m'ho vaig agafar tan "en sèrio" que ni hi vaig pensar ;-$

Puji ha dit...

Home... cap valor, cap valor... A mi m'agrada, encara que tampoc suporto llegir tot un llibre de poesia.

Aquest és un post de desvetllaments identitaris, no? Foto i nom!

vilapou ha dit...

Gràcies, Puji, pel suport "moral".
I sí, fa temps que vull donar la cara, encara que sigui de mica en mica, de lluny i d'amagat...

èlia romaní ha dit...

i ningú et dirà que en aquesta família es nota que això de la poesia us ve de reguèlia? que ben bé es nota que ets oncle de la teva neboda!

vilapou ha dit...

Té raó Srta. Romaní, haver llegit els poemes de la meva nebodeta m'ha donat sensibilitat...

El veí de dalt ha dit...

Com que no té valor? El que tu li has posat en escriure'l! I tant! Sembles El Pensador, de Rodin!

vilapou ha dit...

Veí, no sé si s'hauria de definir ben bé com a valor, el que vaig tenir quan el vaig enviar. I a la foto estava pensant: la publico? o, no la publico?