18.6.08

Acròstic accentuat

Jo, de sempre, li he tingut un gran respecte a la poesia i, per això, fins el dia d'avui, encara no m'he atrevit a llegir-ne cap llibre.
El meu únic atreviment, o millor dir-ne gosadia, ha sigut escriure un poema, probablement el primer i l'últim.

Veure sols plens de tristor,
imaginar matins d'estiu,
línies blaves, grocs de llum,
amargor sobtada.
Ploro llàgrimes de viu,
obro estrets uns petits ulls,
única esperança.


Evidentment, no té cap valor...
Publica un comentari a l'entrada