3.6.08

Generació perduda

Atenció, si us plau, he perdut una generació!
Doncs encara que no ho sembli, vull parlar de sardanes...
Aquest cap de setmana he estat, he viscut, he trepitjat i he suat l'Aplec de Calella. Com que els elements no van perdonar ni acompanyar, la cosa es va celebrar "a sota cubert", a la Fàbrica Llobet, local gran, ample, alt... però calurós, què hi farem.
De tota manera, el que és important és que l'Aplec es va poder fer. Quatre cobles "de Champions", milers i milers de balladors i de badocs i sardanes, moltes sardanes.
Però, una vegada més, em vaig fixar que en aquests actes m'hi falta una generació sencera de gent. Ja està clar que aquest tema és redundant, que tothom sap que a sardanes hi va molta gent gran, que cal fer alguna cosa perquè el jovent s'hi acosti, però no ens enganyem o, millor, que no s'enganyi aquella gran majoria que mai hi va i sempre opina. En un Aplec hi trobem homes grans (i dones), nens (i nenes), adolescents (i adolescentes), parelles de totes les tipologies i algun animaló, però no en una proporció "adequada": hi ha una generació que s'ha perdut pel camí.
L'hem de recuperar! L'hem de recuperar? Segur?
Doncs que no es torni a enganyar aquella majoria de la que parlava abans. La generació perduda ja hi va anar quan era petita, i sempre torna, sempre. El que passa és que es distreu durant uns anys... i després, torna.
Amics lectors, m'atreveixo a pensar que la majoria esteu en aquesta edat. No patiu, perquè acabareu anant a sardanes. Sí, sí, encara que sigueu de (gran) ciutat. Investigueu les classificacions dels concursos de colles sardanistes i mireu la procedència de les colles punteres. Què, nois?
I que no us faci cap vergonya, que a llocs pitjors aneu.
Jo, quan tombeu "aquella" edat, seré allà i us faré d'amfitrió.
Si no ens veiem abans, fins aleshores!
Publica un comentari a l'entrada