Escales de Festa Major

El dilluns passat va ser la Festa Major (petita) del meu poble (perdó, ciutat), on, des de fa uns anys ha arrelat el costum de fer sopars de veïns. És allò "típic" de muntar una taula llarguíssima al mig d'un carrer i fer un sopar amb plats de tota mena, gots de plàstic, pa amb tomàquet, calça curta, xancletes, coca i cava. Molta germanor, mentres els que passen per allà al costat et miren (ei, a mi no, que el meu veinat és molt seu...) amb una cara de no acabar de trobar-hi la gràcia. I, al final, la cosa s'amenitza amb un grup que fa música de ball. Perfecte.
Anem a fer un recompte. Aquest any han sigut 17 sopars amb 15 grups musicals. Per tant, 15 escenaris amb, en principi, 15 escales.
Un servidor va anar a fer una "volteta" a veure què caçava...
Resultat:
Vaig retratar 19 escales en un total de 13 escenaris, comptant les pròpies de cada un d'ells més alguna "de servei". També vaig aprofitar 8 escales més en els desplaçaments entre sopar i sopar.
Com a mostra deixo la darrera que vaig "pillar", encara que potser va ser ella que em va "pillar" a mi. Els dos intents fets van resultar iguals. I no és que el carrer fos fosc, no. Va ser aquella pintura blanca i vermella, reflectant, o reflexant, o refractant, o com dimonis es digui, que es va menjar tot el flaix.
Però l'any que bé no em foteran, aviso!