Juny. Sardana composta per Juli Garreta. Una de les millors obres clàssiques que existeixen en el món de la sardana. És d'una contundència i d'una delicadesa a l'hora impactants. Durant els temps que l'himne Els Segadors va estar prohibit era una de les peces que el substituien (d'una manera subtil, és clar) en actes públics. El compositor Igor Stravinsky, l'any 1924, després de sentir-la, es va posar dempeus aplaudint tot demanant: "Més Garreta, vull sentir més Garreta, si us plau". Als més escèptics els demanaria que per un moment oblidessin les sardanes més típiques i conegudes i escoltessin aquesta obra (amb la seguretat que no sentiran un sol compàs de pom-pom-pom) amb els ulls tancats i l'esperit obert...
Primer diumenge de juny: L'Aplec de Calella, una cita ineludible del calendari sardanístic. És l'anomenat "Aplec Pairal". Té el seu preludi la nit anterior amb una doble audició de sardanes que sempre té un gran èxit. Com que aquest any el temps va una mica revoltat aquest inici s'ha traslladat al recinte de la Fàbrica Llobet, on he caçat aquesta escala... Encara que no ho podreu apreciar, al fons hi ha unes rotllanes de balladors que havíen envaït el carrer. Igual que fan els "moderns", igual.
2 comentaris:
Escoltar la música sense prejudicis, una gran lliçó, mestre Vilapou. Deixem-nos portar per les nostres orelles per decidir què és el que ens agrada i què no. No és potser la forma més senzilla (o sí) però jo animo a tothom que no es deixi portar per la corrent que ens marquen els mitjans de comunicació massius. Tots podem tenir un criteri, i diferent, això és el més interessant.
Oriol
Oriol, heu acabat de complementar el que volia dir. És tan fàcil i tan difícil a la vegada...
Publica un comentari a l'entrada