11.5.08

Sardanes remullades

Diumenge, 11 de maig de 2008, des de dos quarts d'onze del matí, a la cruïlla dels carres Berguedà amb Sant Pere de Cruixà,
XD GRAN APLEC DE LA SARDANA
amb 3 de les millors cobles del país: La Principal, La Ciutat i La Baixa, en homenatge al mestre Virgili Tutufau i Mascaró.
-Escolti, i si plou?
-Com diu? Si plou? Home, doncs... mmm... bé... si plou... Ei Franciscu, mira què diu aquest bon home! Que què passa amb l'Aplec si plou! Tu mateix... explica-li... el que puguis... jo ara torno...si plou, diu, ves quines ocurrències, aquest... al país li fa falta la pluja... Vau veure ahir el Telenotícies? El campanar de Sau ja quasi no es veu, i la platja de Sant Pol, busca-la!... i... i...

Doncs no és una situació tan surreal com sembla aquesta, no. Ahir es van suspendre algunes audicions per la pluja i, en prevenció, unes quantes per avui, entre les que hi ha, em consta, algun aplec.
Algú em pot explicar com pot ser que s'organitzi un aplec sardanista sense preveure una alternativa en cas de pluja?
Tres cobles estaven llogades per tot el dia d'avui (per cert, quin sol més maco que fa aquest matí) i ahir a la tarda se les avisa que, en previsió del mal temps, se suspèn l'Aplec.
Algú s'imagina el Sr. Seat enviant un SMS als seustreballadors dient:
"Demà plou. No es treballa. I a cobrar a la Roca de la Cabra"
Perquè aquesta n'és una altra. Treballar, no treballaran. Però cobraran? Hi ha alguna assegurança contractada? Perquè el dia ja està perdut, el tenien emparaulat.
Que són 35 persones, home, i, si em permeteu, jo els qualificaré d'artistes.
Què podria passar si a 35 membres de La Fura dels Baus se'ls deixa sense cobrar... perquè plou. Recordeu què feien amb uns quants cotxes i uns malls?
Però és clar, el món de la sardana és el món de la sardana i allà tot s'hi val. Com el volem dignificar? O no cal? Potser valdria la pena plantejar seriosament aquest tema algun dia. Si la Sardana (amb majúscula, home!) no fos la dança nacional, molta gent (polítics, intel·lectuals i lliurepensadors, principalment) quedaria "moralment" alliberada i no hauria de fer paperots hipòcrites. Si cal, seré l'emprenedor d'aquesta discussió a nivell nacional i el convocant d'un referèndum que no té per què esperar al 2014. Si el fem d'aquí tres setmanes o d'aquí tres anys, el resultat serà el mateix i els que realment estimen aquest món podran viure, treballar i disfrutar tranquils.
Això, la música i la dansa, si més no, ho agrairien.
I ara, ves per on, m'ha vingut al cap un vell conte que vaig trobar al fons d'un bagul a les golfes de la casa pairal dels meus besavis.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Els músics, a esperar tot el dia. DEsprés de 2 hores, sembla que para. Vinga comenceu. Apa, 1 tirada de curts i torna a ploure. A esperar un altre cop.
Al final, saps què, veniu un altre dia, però... al mateix preu!!!

Anònim ha dit...

Quan t'avisen que no et desplacis perquè suspenen l'audició ja és molt! Quants cops hem fet quilòmetres i quilòmtres per arribar a lloc i girar cua perquè no hi ha pla B? I sovint sense veure'n ni cinc.

vilapou ha dit...

Ressalat, es nota que sou del ram. Sí, sí, hi ha vegades que és millor que t'ho diguin el dia abans, però l'endemà quan veus aquell sol, maleeixes la mala organització.
Un altre del ram, xavi? Pla B? Què és això del pla B? Hi ha organitzadors que al cole només van arribar a la A. Això sí, hem de mantenir la cultura tradicional!