Des de la presa

Ahir, quan vaig veure les primeres imatges del Telenotícies, no me'n vaig poder estar d'anar a repassar el meu àlbum de fotos. El presentador estava parlant en directe des del pantà de Sau i es veia, darrera d'ell i sobresortint de l'aigua, només la part alta del campanar de l'església de Sant Romà. Ho vaig comparar amb les fotografies que jo mateix havia fet el dia 3 de maig (fa 3 setmanes) i la diferència era abismal.

Ara podria començar a fer acudits fàcils de com ha plogut des d'aquell dia, o dels rius de tinta que s'han escrit, o dels que s'afogaven en un got d'aigua, o de les queixes dels "piscinaires"... però no ho faré.

Més aviat voldria comentar una de les fotos que vaig trobar entre les "tirades" a la mateixa presa de Sau.

És aquesta mena de vagoneta, amb escala inclosa és clar, que queda penjada a una banda d'aital construcció megalítica i que segueix el seu perfil. No sé exactament quina funció té, però em vaig imaginar que es podríen organitzar uns petits viatgets que anessin de punta a punta i en els que els seus ocupants podríen anar controlant els nivells de variació i creixement de l'embassament. Des d'allà estant podríen, al mateix temps, anar reflexionant, en veu alta millor, sobre el que han dit, el que han pensat o el que han decidit sobre aquest tema.

El primer viatge, i per protocol, li tocaria al MHP de la Generalitat, tot sol o, com a màxim, acompanyat pel seu "sosies" del Polònia. Quina fila que faríen...

Un altre podria ser dels representants de l'oposició, perdó, vull dir, de l'oposició que té al govern, és a dir aquells que manen però diuen que volen el que no volen, però com que dolen, ara ho volen però no. Pobreta vagoneta...

També hi aniríen els de l'oposició real, perquè s'aclareixin des de les altures.

Següent viatge per a una representació dels solidaris de les terres d'enllà. A veure si veient l'aigua des de dalt reflexionen sobre allò de "l'aigua és meva".

Un recorregut, també, per als suferts regants de més amunt, els que s'estan quedant sense aigua de veritat, i aviat sense feina. Són els oblidats de la pel·lícula (i els que ténen més raó, possiblement).

Ah, no ens deixem la nena, sí, aquella nena de la manifestació... o millor els seus "papes". Aquella que deia, amb la boca ben oberta, i totes les vocals ben marcades i cantades allò de: "És que los de Barcelona mos volen pendre l'aigoooo. I la volen per omplir les piscineees i naltros mos quedarem senseee..." Pobra nena, el dia que vagi a la capital i no trobi les piscines a peu de carrer...

Jo, la veritat, hi enviaria molta més gent (un servidor també s'ho mereix, també), com aquells de l'Aragó, que al final hauran de demanar auxili per les inundacions, o els de Madrid que sempre decideixen mirant un mapa amb un ull i una urna amb l'altre, els de València, de Múrcia, o tants i tants d'aquí que mereixeríen quedar-se allà a dalt de la vagoneta a sol i serena...

Bé, al final no sé si intentar muntar un negoci o anar aquesta nit a estavellar la vagoneta...