14.5.08

L'amic Camacho

Cada dia a ben dinat, quan vaig a la feina, he de travessar un aparcament d'aquests anomenats públics, amb zones blaves, pagant, però públic. A més, com que són quasi les 3 i està a mitja cantonada d'una escola, és el lloc per on passen les criatures, soles o acompayades, i on s'apilonen els cotxes que descarreguen els corresponents nens (i nenes, és clar).
De tant en tant, però com a mínim un dia per setmana, coincideixo amb el mateix cotxe. No recordo ara quin model és, peró sí que el color és blau. Va un pare amb amb els seus dos fills, un nen i una nena. Cada dia para a uns 15 metres de la sortida a la carretera, just al mig del pas, tot deixant una mica menys de dos metres a cantó i cantó. Primer l'un i després l'altre, li fan un petó, obren les portes, del darrera com marca la normativa, i es despedeixen des de fora amb la mà estesa i, només alguna vegada, li tornen a fer un petonet amorós. A continuació, el cotxe engega i surt a la carretera mentres els dos, tres o quatre cotxes del darrera els mirem amb una mueca "peculiar". No podria haver aparcat un metre més a la dreta i així hauríem passat tots? Doncs no!
Ara he arribat a un punt en què li penso tornar al pare amorós aquest. En Camacho, perquè a partir d'ara l'anomenaré així per alguna estranya associació d'idees amb el nom d'un cantant, treballa en un bar del que n'és l'encarregat. I jo diria que ho és pels anys que fa que hi treballa (des de molt jovenet) i per la nul·la competència que ha tingut mai en el càrrec per part de cap altre treballador que hagi passat per la casa.
Bé, doncs a partir d'ara penso anar, dia sí dia també, al bar d'en Camacho i quan el vegi fent uns cafès i preparant la safata, em plantaré a la sortida de la barra i m'agenollaré a cordar-me les sabates... res, un minut i mig, pim, pam, ara l'una, ara l'altra. I demà passat tornem-hi, a veure amb el temps si s'hi fixa.
O si no, em pararé just a la porta del carrer amb el diari (La Vanguardia, que és més gran) ben obert quan ell surti a les taules de fora.
-Ui, perdona Camacho, és que estic fent el Sudoku de memòria i ara m'ha vigut al cap el... 4, 5, 8,... el 9!, sí, aquí hi va el 9. Res, un moment i surto del mig.
Voleu dir que captarà la indirecta i relacionarà les dues coses?
Publica un comentari a l'entrada