Siguem seriosos, amics i companys, i no ens amaguem més. No cal que
Jo vull ser d'un país on el català sigui oficial si-us-palu-per-força, ja, home!
I algú gosarà dir-me que Andorra no té possibilitats en aquest festival dels honors nacionals? Que no està immersa en el frikisme imperant? Qui ho diu, això?
Andorra ha estat representada per gent d'Astúries, de Barna, d'Holanda, d'on faci falta, i se l'ha sentit en català, en català i en anglès i ara, finalment, en anglès i una frase en català. Qui dóna més? El Chikilicuatre? Au, va!
Compatriotes, avui, enviem missatges de suport a la Gisela, que no és andorrana però hi va molt a esquiar (sujuro que ella ho ha dit així), fem-nos "followers" del seu Twitter i, aquesta nit, gastem-nos els calerons enviant els SMS que facin falta. Pensem que és una gran inversió de futur.
Ah, que ningú ho dubti, aquesta escala és d'Andorra! Gràcies Rosa i Francesc.
2 comentaris:
Mira, la teva proposta de deixar-nos conquerir per Andorra m'agradava, és una opció que mai se m'havia acudit per aconseguir un país com cal, però si és només per participar a Eurovisió, em sembla que no cal, eh?
Home, xexu, això del Festival és un efecte colateral que diríem, però poder-nos rodejar del bo i milor de l'Europa "post-moderna" no és per deixar-ho de banda, eh?
Publica un comentari a l'entrada